dimecres, 29 de novembre de 2017

Qual a paur


       de la  beutat



de la femma

?

Qui té por de la bellesa

de la dona
?

azalaísDegausacs 



foto
 giovanni lipari



tempestes d'estiu

tempes
               -tes 
d'estiu a es 
coral.lí 
de sonserra 
marí









text de la pàgina del llibre 

' Casi toda una vida ' de Benoîte Groult . 
' Les trois quarts du temps '
Tradució al castellà de Enrique Soto 





    '....humilde hasta la parálisis de sus medios , que encontraba la felicidad en la desparición de su persona y dispuesta a sufrir por amor todas las afrentas y todas lkas opresiones ; una infeliz incapaz de mentir o coquetear y sometida a un loco agaradecimiento cuando se dignabanamarla realmente. En suma un personaje desnaturalizado en el que nunca habría debido convertirme. De igual modo mi madre - ahora lo sé- habría podido convertirse en algo distinto de aquella mujer belicosa, brillante y frígida, secretamente frustada pero resistente a todas las flaquezas y enpeñada en realizarse para no ser engullida como las demás por el ataúd acolchado del matrimonio. Ambas éramos víctimas, cada cual a su modo, de los mismos temores, de los mismos convencionalismos, de la misma moral.Pero a fin de cuentas, las dos hemos salido adelante en nuestras vidas, después de muchas derrotas, de muchos errores , de muchas pesadumbres, de muchas rebeldías, porqué en realidad éramos, porqué en realidad somos, de la misma raza, , aunque nos ahyamos enfrentadotantas veces, mi buena Hermine , mi Mine , madre mía .' 

















punt de llibre del llibre,
butifarrada per la república

Comités de defensa de la República
de Valldoreix




aDg

dimarts, 28 de novembre de 2017

Un hiver a


RepubliqueTolstoï
1. . . ,  rue paul verlaine, Villeurbanne





on
s'
      ai-
                 me
                      q.
on 
                  ést 
                                                dans 

                  ton
                                                                                     ap -                                     
                                                      part ,  

et                 tu 
me 
                       dit

 :


tu                     vois 
la 
neige,

cache moi cache moi
cache toi
couche 
moi
sou
la
couette 

j'aime comment  tu m'aime


mais
on y va 
a Gambetta

je
désir
de
baiser
sur
la neige


tu vois
,




aDg





divendres, 24 de novembre de 2017

poètica política



poeticky polytica política poètica 


de
Lenin a Maiakovski




κυατρέ βερσος περ λα ρεβολυκιó
quatre versos per la revolució
cuatro versos por la revolución

*

δε 
Λενήν 
α 
Μαίακξοβσκι 







Si volem fer poesia, si volem ser més honestes camarada,  si volem ser més sinceres companya, deixarem les atalaies  davallarem al carrer sense perdre més es temps. 

No escriurem mai més cap vers, fins que no fem dels sonets coltells dels fusells rimes .  
No farem cap més poema  fins que no rimi  combat amb valentia .









aDg

valldoreix

marmediterrània







dimecres, 22 de novembre de 2017

AVUI LES FADES I LES BRUIXES S'ESTIMEN









maria-mercè marçal



Avui, sabeu ? , les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà , on les ombres s'animen.


És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han  parlat amb la terra , baixet , arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.


Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.


Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri.   Ullpresa els dic que si.























Bruixa de dol
1977-1979
mariamercèmarçal



dimecres, 15 de novembre de 2017

tempestes en la nit









lo pescador                        
                    solitari  
davant          la mar
?



dibuix i text

lanònimaDegausacs

lo caçador solitari





(                              
   les putes
     del majès-
     tic, ploren
    en silenci
         i somriuen   (
                                                        que no riuen )
          ben endins  (
                                                           del seu a dins )
            amb els llavis
          fins i els ulls
  tristos .

                                                         )





valència  / passeig de gràcia
nits de bcn

lanònimadegausac

diumenge, 12 de novembre de 2017

Quin 
           poeta viu                , 
                      viu 
com 
    un poeta 
                   avui               ?
                                                                                                              .

lanònimadegausacs

dissabte, 11 de novembre de 2017

les 3 quartes parts del temps


les  passo llegint  i escrivint 
:



a-
punts
A)             crítics
sobre llibre
de
l'                              
a        ( Benoîte
mor                      (t


en color negre groc i vermell















seXe             

(


Les trois quarts du temps
tarduit a l'esp
a
nyol
x
enrique soto 
com a
Casi toda una vida
i no sé el xq
?
però la foto és bonica












)



 1;  avant pàgina



Deu ni dó
Na marga-
                  lidò
com fa pi-
pi
rera el Pí
des pi-
nar de Ca
Sa madrina
Boixina
Li surt es rajolí
com d'es gine
bró           - sen-
se -ess xorigué
de ca es Xorigó
deu ni dò 
sa madò
Na 
des cap cantò
mira mira i 
se la juga








tempestes 
d'estiu en es
coral.lí
de son 
serra
marí
vora es matolls 
de
vers
sa 
platja 
prop de sa sínia
en es canyissar
sal i sardina
fent tuf a peix 
com un moix com dos gats 
sentint en burdon 
jeff tedd o robert plant 
 pes camí vell de muro
varem
 boixar

demà siràs a Palma
en es pis
de sa tia 
reyes católicos 




2; pàgina 17

i diu així



                              '  ... En fin , cuando sienta lo que llamamos el peso de los años y ya no disfrute 
                              de esa edad imprecisa que tenemos en los sueños, cuando me deje impresionar 
                             por los espejos en lugar de fiarme de mis certidumbres interiores,en una palabra, 
                            cuando ya no encuentre placer en mis placeres  y si demasiado dolor  en mis penas,
                             renunciaré a sobrevivir, Porqué la voida soy yo.   Sólo yo.    Yo .     '







correntí a
vall correntí a vall
cau
com un torrent des des Tomir
aigo de gel
cau es teu 
nO
damunt es meu 
cOr
marga
li - 
dÒ
deu

 ni 



per




la terra 
es
dóna i
de-
gota
gota
de
nota
sang

adob
de dona 
terra -
mare




aDg


barcelona
eixample 
dret i esquerra
quadricula
a -
negada
per la remor
del
clam de llibertat


tardor del disset


divendres, 10 de novembre de 2017

RETRAT DE CATALÀ




















Nasqué en un poble calent, de secà i emblanquinat,
arran d'on la mar és el corral de les cases.
La sal , el sol , la calç, el verdet de la vida,
li estrellaren el món dins la veu d'home en alga.
Quan el seu 1,70 confirmà la distància 
de llebre no aturada entre el cor i les sabates ,
el porc, déu de l'amor ja des del temps de Biblos,
el llançà a terra , hi grufà fins a fer-lo salvatge.
Alt i estès com la fusta, on les mares enblaven 
les camises de no semblar tan gitano i moc d'ànimes,
mirà el seu masclell ventre : era com un rellotge
de sol penjat al mur on la perdiu reclama.
Perquè visqué com un ganivet embeinat,
el cos no li tornà ulls ni cara tacada
de dona clapada per la negror d'un home,
aquest que es llosa viva on l'escrit sempre passa...
El sol de dues ombres, que son existir i viure,
li tacà la cicuta de la pell que espera carta,
i el cutis que va de pell tornà plegamí i deia
quanta sang costa un home pensar en la sang d'un altre.
Perquè el llit, d'una plaça, i la finestra que obria,
quan el sol demostrava que és verd tot Collsacabra,
tornaren llibres clars corn a amor no passat per jutjats,
la seva claror mètrica serà dels camarades,
perquè l'home que viu de les smans cerca,
no la taca fabril del sindicat amb les màquines ,
sinó l'hora espaiosa com una cala verda
per a escriure el seu nom no tacat damunt l'aigua;
perquè la pau atlètica, que mereix el treball

com les robustes soques mereixen les tanyades,
és el terrestre amor celeste i roquisar,
com l'oscat cor tenaç, que es nodreix d distàncies.
Quan el mort endurit, de cos present i viu, 
hagi espolrit la son grollera i vigatana,
quan tots el ganivets estiguin a l'altura
dels pans i no dels cors , com a corbs d'ala blanca,
l'aurora amb murrieria d'en Joan Oliver
i els catalans timbrats amb una estampa invàlida,
quan les eines se ponguin com un sol de la feina,
seran lliçons de finestra dins les cardades cases.




Els fets , poema .

Blai Bonet Santanyí
Mallorca