diumenge, 24 de setembre del 2017

ronnie







 wood 

amb
 the faces
i
ola la



si
t'hagués sabut estimar
com sempre
hagués volgut estimar-
                                                                                               te
                                                  i
t' hagués dit
                                                   que qui sap, que pot-
ser , que demà que ja ho sé que no vull que avui qui sap si  també t'estimaré 
o m'estimbaré - 
veig que diu el llibre que llegeixc 
lachute 
i
oh lalala , lachute lachute


que diu !
 -
recordant  els temps passats m'he passat un moment
( et
per Besières
on rondàvem per la zona i vàrem veure un disc de faces 
siiii
en un aparador d'una botigueta petiteta de la ciutat -
empedrats 
i
rolingsstones
pòtuls perduts vagabonds d'Oc
- cident
la Gran Chute
i la madamme,
la senyora de la casa que ens acull,
em mira de reull
mas
-
sa jovenet 
supos
per tota la seva magnitut
que duu al damunt,
crec
que no tiindré
mai
 ni coratge ni valor 
per intrudir-
me 
del tot dins 
vostre 
i el re
cor
d se'm fa pesat
i
me'n torno
cap a
ahir,
per cert,
vaig veure el ron -
wood , sortint d'un restaurant de l'eixample 
dret
 -
 i
si
- do -

m'
aburreixen 
el personal de la plaçareal, 
amb el sitark encatifats damunt de l'escenari ,
els estimo i els entenc però m'
aburreixen 
ara en plè segle vint-
i -
ú,  i també hi hasn els rosers 
de ca la veina,
i espines sempre,
com les del corpus de sitges i al carrer del perill
i
de venus
i
el raspall,
tot
esperant
la paella
al
can-
manel,
ens prendrem
tots
els drymartinys
que ens serveix
parsimònia i l'elegància
que ningú li discuteix
a
la bella madonna
del restaurant
agitanats
els gestos
i
tots naltros
sortim a les palpentes 
martinezdelarosa amunt
migdiades allargades de diumenges i dissabtes i alguns dilluns al pis
 ( piset
que compartim
allà al damunt
de
travessera,
jaurem
i
et
pensaré, 
oh
mugró obert pubis carnós pell de aubarcoc
arena de
tossamar
 com ets i  no ets
et tinc i no tinc
véns i te'n vas
                          , onades
del malpas
 , el nostre freu
 , el matalàs
passat
per aigua
un dia
travessant travessera
 i orient 
i rius-i-taulet 
i el rellotge
i l'homenet
  quasi sense sexe   -                                                                 i el candanchu i 
el negro  del chivito
        de Oro !     -                                                                                              
tot  tacat 
tot
de
cor suor i carn
i sang
promesa
de tu i jo
                                                                                                 que
surt
d'
abaix
i
sembra la terra 
                                            qui sap

                       no sé el perquè -                                                                                 però             
               
crec 
que me'n vai 
que m'estic 'nant
                                                                    que m'he  perdut
a
                                                           dins
el teu


                                                 peluix 
.
.
.
.
.







aDg
valldoreix
tardó 
estiu
2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada