dimecres, 28 d’octubre de 2015

He fondejat als teus ulls

                                 
                     infinitius i eterns,
                     només mirada.
                     Tota la nit és teva,
                     la meva nit que es llença
                     de l'escenari a tu,
                     el teu fosc tu,
                     i tu has quedat cobert
                     d'aquesta meva nit
                     com si fos teva,
                     i has salpat
                     rumb alteu clos, 
                     i jo no sé com s'hi entra.




                    Cinta Massip
                    Amurada.
                    La butzeta 23. Leonard Muntaner Editors
                    Palma - Mallorca 2006

dissabte, 24 d’octubre de 2015

Feia anys que ja no hi pensava , escrivia ....



Cesare Pavese de L'ofici de viure
 Diari 1935 1950



1935 

6 d'octubre , 
                               Que alguna de les meves darreres poesies sigui convincent no treu pas cap importància al fet que les escrigui cada cop amb més repugnància. Com tampoc no té cap importància que la imventiva em surti algun cop extraordinàriament aguda. Totes dues coses plegades s'expliquen per la desimboltura mètrica adquirida que trba un goig en forfollar dins d'un material informe , i alhora , pels meus interessos de la vida pràctica que en alguns poemes afeigeixen exaltació pasional a la meditació. (...


9 d'Octubre ,

                            Tots el poetes han estat , un dia o altre, anguniats, meravellats o gojosos. L¡admiració per un gran passatge , en poesia, no s'adreça mai a l'habilitat sorprenent que pugui comportar, sinó la novetat de la descoberta que hi ha continguda. I de la metaioxa manera que sentim un batecd'alegria en trobar una bella reeixida en l'acoblament d'un adjecvtiu i un substantiu que no havien anat mai plegats , allò que sobta no és l'elegància de la cosa , ni la lleugeresa de l'enginy , ni la habilitat, tècnica del poeta, sinó la meravella d'aquella realitat nova que ha tret a la claror. (...



traducció 
de 
Bonaventura Vallespina
de 
l'edició
d'Anagrama
Barcelona 2008


Il mestiere de vivere
Torino 1962

                        



dimecres, 21 d’octubre de 2015

LA FLOR
                  DE
LA FLOR
                                                                    - ESTA
                                 O          
                                                  D                E MIRA
     
                                 EL     - 
                            S O  L

SOM
                        -RIU , 
                                     RIU ,
                                                                      FA  UN  
                           RIU
                                                   I
                                                                 TREBALLA 




                                                .

dimarts, 20 d’octubre de 2015

po e ma de nit :



                            mitja lluna taronja da
                            munt de
                                      BAR
                                               CEL
                                                              ONA .

no vull que m'oblidis .

dimarts, 6 d’octubre de 2015

A la frança

                                      xica
         
de nit i de dia , 
entren i  surten, els amants 
agafats del bracet per la porta 
del darrera
             rera la cortina,
color fúxia i de vellut 
d'entrada i  de sortida 
juguen al joc del fet i amagar 
la nit se'n va i  el dia clareja , 
en olor a molsa i barat                                                                                                                
coloms i l'esclat  
                 del Sol 
 llevant                                                                                                                                            
                 rera
l'escullera de l'Hotel                                                                                                                                                                            Vela
                                                                                                                 
blau de mar i escuma                                                                                                                                                         i llevat                                                                                                                                                            
de mare pare i el rashid
de la badia de Bekhaïa 
                                                                             al llit                                             
                                                                                         - sofà 
                                                                                                                            del carrer 
                                                                                                                                           de la Lluna 
                                                                          I                      un
                                                                                                  cos d'home
                                    jegut sudurós
i
pal-
pitant !
                                        panxut 
                                                               al costat

                            in-        sis -    teix                                     
                                                          
 en 
                    el seu 
                                   ano
                                                                                      -nimat     
                                                     
                                                                     Oh
                                                                                    princesa meva , 

                                                                               
                                                     bella i sibil.
                                                              lina , 
                                                                                argelina 
                                                                   o 
                                                                        marr   -  o
                                                                                                  -  quina 
                                                   d'ulls velats 
                                                                              puja al seient 
                                                                                             de dar-
                                                                                                       rera i no mira 
                                                                        ni endavant ni 
                                                                                                  al 
                                                                                                       seu                                                ex-
                                                                                                          amant                                        ja
                                                                                                                          saciat 
                                                                                         .                                                                         
                                                                                                              
                                                                            


                                                                                 d'on has sortit ,                         Leilah ?  

diu el germà
.
            









 demà ja és avui i  avui  
sempre és demà  
Rashid,  estimat .








                                                                                                   arnaudeguerau
barcelona



foto
leila bekhti