vàrem

anar menjant aquell pollastre a l'as de l'eixample i algunes patates braves i les olivetes i el vodka del kitziguirstan o com coi es digui i platicamos amor de les ventures i desventures dels demés i d'altres  a més a més de molts d'altres que havien sortit i assortit la nostra vida i d'altres també i moltes cerveses després quan el sol ja queia i no calia el coi de para-sol que algun dia hauríem comprat en algun magatzem en suspensió de pagaments d'algun polígon oblidat del vallès occidental o oriental i després d'algun glop de cervesa més que haguéssim près demés i sense més per-

                                             què                            coi de dia i 

                                                                coi de vida i que coi ! 
les olivetes també i el pollastre a l'as i les ciagarretes i si tu vols algun badall que fos el detonant del 

                                                         tot           perquè 

                                                         tot

                                                              es ens adonéssim per fi 

                                                                                      que a la fi                                             no hi ha                                               més               .                           i  què                                               tot i així

                                                                                mai 

no hi ha

                                                                                                   

fi

                                                                                                        

                                                                                                      

a

-                                                                         

            nal

           

                                                                                                    

  .

                                                                                                                

                                  

aDg

                                 

 valldoreix

MÈXIC

i l'exili català

...)     

Jo he estat sempre un immigrant, foraster

en un país que no tenia obligació de fer espforços per comprendre'm: l'obligat a esforçar-me era jo, i, si no ho vaig aconseguir , meva fou la culpa. Hi vaig arribar que el país aquell no em necessitava per a res, i a mi, en canvi, em feia molta falta que m'obrís les portes.

Els comptes que s'han fet després, de si el país va obtenir beneficis amb la meva presència  (vull dir la ''nostra'', la dels refugiats en general ) no serveixen de gran cosa. La meva opinió és quie el país hauria fet igualment el seu camí sense nosaltres, però tampoc no el vam entrebancar. I si en algun aspecte vàrem significar  un ajut , ja ens tocava ben bé fer-ho , no seria gens correcte  de voler passar-los factura.

             Penso que la qüestió és molt senzilla. Quan algú ha d'abandonar la seva terra per qualsevol causa i en troba una altra que li sembla més convenient per a viure-hi, no més te dues opcions raonables : quedar-s'hi del tot , amb cos i ànima, o anar-se'n amb el seu enyorament a coll, tornar acasa si és que la nova li resulta incòmoda per a l'esperit. Voler convertir-se en un activista permanent de la nostàlgia és un mal negoci que aboca a balanços desoladors.                  

 (....

 . Mèxic és un país gran , en molts sentits .

Pere Calders 

a

l'introducció 

de 

L'ombra de l'atzavara 

Foto

nA 

Rosa ArtíS i en Pere Calders  a  Mèxic 1944

per

 la família Robert

aDg

tedéum

no me demaneu  raons, no vull ser més
 que un bon conhort de la princesa 
t.

d'

a

d

g

     é      

a

t

r

t

               é                

dedicatòria


'entre el cel i el mar hi ets tota
tu'

vall

d              or

e

i

x

dos

                    mil

quin

                   ze

Islandia

                                            O  les 3 trobades còsmiques 

                                                                              

                                   Fisher & Spassky, 

'el match del segle' a Reikiavik ,

juliol / agost del 1972

1.

primera saga d'Arnaldsson 

Arrepenjat  en  un  portal
nou de nou de la rambla, 
l' Arnaldsson ....               glopeja cervesa . 
Ros estandart d'una vella saga islandesa,

viu en l'anonimat  mediterrà 
de la ciutat meridional  i antiga 
                                             capital marinera ......
Una dona molt bella,  
entra al seu portal i el veu,
el mira el saluda es donen la mà i el besa i
l'azalaís des del balcó de la pensió del davant,
cantonada carrer guàrdia amb el nou,  
el veu se'l mira  i pensa ...

el meu marineret ros 

tenia més bona planta ,  però el colomí el molt cabró 

se me'n va nar 

va volar...

mentre fa una pipada al cigarret 
marca de la casa,  de la casa del replà
on s'està,  on encara fa , o ho intenta ,
                             alguna xarrupadeta.
Llavors el viking alça el braç i la vellaazalaís 
veu com un taxi s'atura , el viking
espigat , llença el got a l'asfalt i es perd en prespectiva,
primer un peu un braç el cap i l'altre peu  i 
desapareix tot dins del cotxe negre i groc

Au Bés !....quin xaval ! 

Quin home més fermós més alt més ben plantat ! 

Si ara jo tingués edat

ja me l'hauria tirat !

Bon dia diu el taxista;

Bonnndia Amik

diu el vikink

amb el Katalanesc 

del nord enllà com el bacallà 

Cap on va ? -

Puji tot el paral.lel fins al final

D'on sou amic ? si no és molt demanar

- diu tot intrigat el senyor taxista,

barceloni migcatalà migcastella 

o murcià o mig gallec bes a saver però això si 

alopècic i de mitjana edat-

Sovc Islandès  Ohhh reacciona el xofer, 

doncs parles molt bé el català amic !

Norrmal , Kompany

visc aqui desde fa tres mezsoosss ja,  i tinc 

xicota  catalana hahahahaha .

Açò es bo, açò és bo  

Zsi i ara vaich a la França Xica 

que tinc cita amb una xica , ahhahahahaah !

diu en català del  bacallà i no va dir rès ; 

continuarà.....