dimarts, 30 de juny del 2015

Inventari *

                d'estiu a la vall d'or 

    -eix
.
                                                                                                                     
                                                               




Quatre

             llapis-
sos de diver-
sos colors           ( que s'han quedat al costat
de 
l'or  
   dina
d
     -or  
des
  - or  -
denada
                                                         -  ment  ) .

          
Dues

fotos 
            desades 
a la cap-
sa de pintures       (  plena de  llapís de llavis i l'Elle i la Gazetta Russa i  un llibre d'edicions                                                 62,  poesia, 
                                    NitsAChiapas d'en  Gerard Horta  
                                    que no sé ben bé d'on vé,  d'alguna
                                    llibreria de 2 ona
                                    mà 
                                   de l'eixam-
                                                   ple de bar
                                                   celona, 
                                                                      suposo )  
Una 
           
    impres-
               sora del mediaMark
    que ja no imprimeix , no -
    més m' escaneja 
    els meus di-
                       buixets  ( dis-
                                         bauixes que se'm passen pel cap
                                         quan ja no m'hi  surt res més 
                                        que                                             

                                                                                                         fum ......  
           
                         


                                                       ....fumfumcargoltreubanyes i puja a la muntanya

                                                                                                                                                    )              


Varies

           llibretes d'estalvis mai no estalviats
           que s'han perdut per l'espai en la inutilitat del temps, pin-
           ces , clips, rotuladors, els carandaches, aqüarel.les, l'estutx de la Rut, discs , dos                        tablers d'es-
                               cacs , i Escac Mat ! 
                            ( eiii,  que és broma  poma ! l'un més gran que l'altre  , i aquell tan petitet               que em vaig endur
            d' Is
                        - tambul ,          ( quin caprici re-
                                                                                   noi ! ) Les nines russes que ens va dur de                     Niznhy Novgorod, prop dels Urals, la Natàlia   ( Laptieva ; i

Mil     
          d'auriculars in-
           servibles , i només uns que funcionen i tots els llibres del Pol 
          escampats per tot arreu i la nostar cussa es grata i borda i 
          de tan en tan entra el Sol  i sona el telèfon i 
          irromp impertinent i sense permís encasa aliena i de tan en tan 
          fem berenars familiars  i sopars amb els amics , amics i amigues , 
          alguns ja han fugit 
         amb  el temps fugit 
                                                   ( ara 
                                                     la Judith ens durà ous i carbassons del seu                                                                                          hort allà  prop de can busquets a la floresta, però
                                                      abans em                                                                                                                                                       faré  un                                                                                                                                                          ruixat 
                                                     amb la  manguera del jardí,
                                                     de tanta calor com tinc i si, 
                                                    estandré la roba a la meva manera,  
                                                     sense cap ordre ni sentit, barrejant roba blanca i  de color , 
                                                     a l'estil més  masculí, a
                                                     mode  d'home i en fí  ...)       a la ràdio no fan re oïble,  
            i  així   vaig fent , en diríem        anar fent 
                                                     'nem 
                                                      fent-
                                                          nos  grans 
             deixant en-
                             rera l'ànsia,  
            però no l'angoixa, 
            de no saber encara ara si , de no haver sabutmai si  , de no saber amor
            si pot
           -ser tot va ser....  Si no ha estat.   ... Si Tot no és 
                                                                                                     una in-
                                                                                                                   venció   ,   i  
              el  jerro  
              de Portugal-  sense el gall  de rigor , 
               a l' estil més original de Barcelos o Boavista
                del nostra amic  Pau   (  i 
                                                          tots el quadres originals de la Sex-
                                                          cília i la Tia Mercedes , 
                                                          estampes de barcelona , 
                                                         dones passejant per les avingudes i la Rambla,
                                                        dita de Roma - per allò de l'ajuda feixista , 
                                                        dita després , Avinguda dels Ducs de Palma - I 
                                                        ja em direu qui coll son aquests ? - 
                                                        deprés dita de nou la Rambla
                                                        i  prou !     
                                                       I el remolcadors del Port de Barcelona-- 
                                                        el Pompeu Fabra, el Montjuïc i el Pau Casals , 
                                                       amb la silueta grisa dels Silos al darrera,  abans del Morrot ,                                                        del Far del morrot de  trenta milles de visibilitat                                                                                 segons el portulà de la Marina Mercant Española , 
                                                       perque de Marina Mercant Catalana ja no n'hi ha. 
                                                      I allà  al  damunt del cementiri de Montjuïc ,    
                                                      amagat rera la   Ciutat, 
                                                     damunt de Cantunis, a llevant de la plaça del Nou, 
                                                    d'allà on van i tornen 
                                                                                       a/i 
                                                  de alliberar-
                                                                           se del desfici, els més acabadets, pobrets....
                                                 Si , allò que els fa seguir i seguir cap a la capdevallada,
                                               abans d'acabar anant tots en processó rera la murada a tocar de                                                 les drassanes rera el Museum Marítim, en busca de substitutius , 
                                                 enganxats a la vida i la mort - retratats pel pare ( els re-
                                                                                        molcadors , eh !) penjats a les poques                                                                                                                                  parets buides que ens                                                                              queden;  retrats  de la Rut,   també ,
                                                                      de  flors i l'home aquell tan negra ! i, 
                                                                                                                                                en fí ... )  
                                                   que sempre ens ha acompanyat , 
                                           coma icona                                                                                                                                                    miraculosament sencer ,                        
                                           sobre-
                                           posant 
                                                                                                  ( - nos
                                                 -se a terratrèmols
                                           personals  i mudances
                                           ocasionals ,  
                                                                   des-
                                                                    de la 
                                         Vila de Gràcia ...      (  records del Can Manel i drymartinis i paelles i algun                                                                       dit del peu trencat pujant per la vorera un diumenge                                                                                  d'estiu , vermuths interminables a la bodegueta,                                                                                                  a  la guarra a la Virreina o al Sol )           
                                         .... se  senten xiscles de nens i 
                                         esquitxos d'aigua de piscina i de lluny que vienequeviene,  la                                                            campaneta del drapaire-ferraire ,  que recull la ferralla, esquelets de bi
                                         cicletes i demés  i 
                                         que em re-
                                         corden  que  hauria d'anar a comprar 
                                                                                    les xibeques i la llet i l'oli , i 
                                         etcetcetec .....





                                               
                *   (      pdt :    
  
                                     demà   
                                                pot -
                                     ser                               
                                      acabaré                                 
                                     d'in                                       
                                          -ventar                                                                                                                                                                                                                                                              -  me  
                                               -  iar      
 .                                 
                                                       
                                                                                                                                                        
                                                                                                     la                                                                                                 
                                                                                                felicitat 
               
              



 .

                          
                                                                     

                
foto
de
Na
pràxedes i 
En
gabriel     

.


gràcies
la t

i
els meus
fills
     p  , 
tam-
         bé    
aquesta
cançó
                                                             d'estiu                                                              

                                                                    







Estiu
Zoo








valldoreix
estiu
dos  - mil
quinze

aDg









foc i terra
aire i vent 
a la 
vall 
d'
or 
e
i
x







aDg




dissabte, 27 de juny del 2015

flying in ocean



des de 
l' aer
                         ( -o
port




   de
                 
Bar   
cel       na     

                                     
-
El Prat 
Miami
 - 
MIA                a/to            MIA - 
 Los Angeles  

Delta Airlines o USA Airlines 
British Airways 
tam-
bé 
trans-
bordaremos 
cruzando l' oceà atlàntic
 flyer 
No pueden subir productos 
ni líquids ni sólids 
i perdó  però ,
haurem de sacar nos los zapatos ?
mi amor ,   
ràpid ràpid ràpid 
mi amor 
que sóc/soy
 de Miami
La Habana chica 
Oh grande Big big big
i
               Macey Grey 
als auriculars     
                                          i

                                                                    dis-
                                                                               culpen las molestias  

                            Oh ! 
                                       beathiful
                                                         Bar
                                                                    ce lo
                                                                                  neta 
                                                                                                   beach and peach, 
diuen a Tusset ara i avui
 en dia i de nit
peoplepeople in street 
bevent chupitos 
homes de negre caçant clients i 
 dues dones surten corrents 
flying volantvolant
volando
voy
 cap a Miami
mi amor
                                                                                                                                                                                                                                                                     and
maceygrey 


Boo sexual re
volution
anb black i workingclass
 in
               opium
       and gotic 
        vil
lage 
i
magic foutaine
and màgic gaudi streams
and la sagada família
'nunca volveré a cuba '
soy hispana soy americana
y no se me perdió nada en la cuba 
sorri
s
o
r
r
i
s
o
r
r
i
mil dis
culpas
pe
r
o
o
o
o
.
.
.
.


is the id







.
.
.
me subes la música 
plis
uauuauuuuuuuuu
 is macey greuy  
és localocaloca, 
mi vida mi amor 




.



divendres, 26 de juny del 2015

A vegades




A vegades
entre les runes,
entre les bombetes foses
entre les pells de taronja,
entre les valves dels mol.lucs,
dins les cabeces dels cascalls,
dins els cors de les carxofes,
dins el suc de la retina,
dins la medul.la del vimet
hi ha quelcom que em fa sentir
que el meu centre som jo
i la meva soledat.

Piercing (2005 )
Antonina Canyelles ; Palma 

de l'Antologia poètica
Putes i consentits
Editorila lapislàtzuli