dimecres, 31 de desembre del 2014

la memòria de la tortugua

                               



                                    a S'illa de ses dones ,


de la Savina a Barberia
la carretera fa un gir i de cop i volta 
puja a un altipla i torna en recta in
acabable i entram
en camps i barraques com a un paris- 
texas de pel.lícula o un bagdad-
cafè 
meridional o un missouri-
mediterrà.
A banda i banda hi ha  ferralla i esquelets de furgons i camions antics, 
deixats en camps de Déu, deixats de la mà de Déu.
I la serp de la casa,
empaita les gallines de l'hortet piolant xisclant socors a una nena 
d'ulls color avellana i 
una  dona , que asseguda en una cadira de vímet i 
amb un barret de palla al cap, 
em saluda alçant la mà, mentre enllaça una senalla 
que potser vendrà demà a la platja des pujols . 
I jo i el motorino,  
que he llogat en arribar a port, venint de ponent
més enlllà
de
l'estany pudent,
amb tot de gent estranya,
 que mira el mar i no 
                         s'el 
el beu



-
havíem  fugit d'un gorb de nord 
aquell matí de cala saona i
d'un cop de vent 
vàrem perdre  un rem, i
del nígol més gris mai vist, 
en va caure un conill,
que  aferrat als dents hi duia un peix. 
Ja de nit, amarrats al costat d'uns  grans bous,
vinguts de Dénia Xàbia o Gandia,  
de la marina més  baixa o més alta,  crec recordar 
que anomenats  Teresa o Francisca,   
menjàvem peix  davant d'una peixera  
de l'hostal -  de la bella i  autoritaria -
filla de la marina                           
                          
                                                    -             i



jo
que segueixc 
 tita tira
fugint d'ells 


fins

el Far
i

cap 
a

tu 

i

la mar

esclat
de 

Cel i Cel


in  -                      
abastable 
que
confon l'horitzó 
i

el
Sol





i un  corb
marí que cau a plom a mil-vuitcents metres per segon i ,
voleiant arran d'aigua pica el  mar , cerca nyam nyam 
esquita sal i se'n duu el botí més preuat, 
un  peix amarinat
una tortuga
se'l 
mira indiferent 
i
desafia  - panxa en l'aire-
totes les lògiques evolucionistes de la creació. Des de la seva llarga memòria 
pre-                                         
historica,  en sap prou 
                    per saber 
                   que anit
                                        tu
                                        vas dormir en mi 
                                        
                                      
                                                i  
                                                                              
                                                        tu  

                                                             
                                                                          mai  
                           
             no ho 
                                
                                                       saberes  .



.


 Un és d'on neix, però també de tots els llocs que estima.
L'unica pàtria és la vida.

ponç pons
sa figuera verda
menorca 




Sa Lluna pagesa
del disc 
ressona 2
de
Ressonadors










trip 

tic 
pi ti ús


1996                   1999





                              
foto
andrée dev diennes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada