dimecres, 31 de desembre del 2014

la memòria de la tortugua

                               



                                    a S'illa de ses dones ,


de la Savina a Barberia
la carretera fa un gir i de cop i volta 
puja a un altipla i torna en recta in
acabable i entram
en camps i barraques com a un paris- 
texas de pel.lícula o un bagdad-
cafè 
meridional o un missouri-
mediterrà.
A banda i banda hi ha  ferralla i esquelets de furgons i camions antics, 
deixats en camps de Déu, deixats de la mà de Déu.
I la serp de la casa,
empaita les gallines de l'hortet piolant xisclant socors a una nena 
d'ulls color avellana i 
una  dona , que asseguda en una cadira de vímet i 
amb un barret de palla al cap, 
em saluda alçant la mà, mentre enllaça una senalla 
que potser vendrà demà a la platja des pujols . 
I jo i el motorino,  
que he llogat en arribar a port, venint de ponent
més enlllà
de
l'estany pudent,
amb tot de gent estranya,
 que mira el mar i no 
                         s'el 
el beu



-
havíem  fugit d'un gorb de nord 
aquell matí de cala saona i
d'un cop de vent 
vàrem perdre  un rem, i
del nígol més gris mai vist, 
en va caure un conill,
que  aferrat als dents hi duia un peix. 
Ja de nit, amarrats al costat d'uns  grans bous,
vinguts de Dénia Xàbia o Gandia,  
de la marina més  baixa o més alta,  crec recordar 
que anomenats  Teresa o Francisca,   
menjàvem peix  davant d'una peixera  
de l'hostal -  de la bella i  autoritaria -
filla de la marina                           
                          
                                                    -             i



jo
que segueixc 
 tita tira
fugint d'ells 


fins

el Far
i

cap 
a

tu 

i

la mar

esclat
de 

Cel i Cel


in  -                      
abastable 
que
confon l'horitzó 
i

el
Sol





i un  corb
marí que cau a plom a mil-vuitcents metres per segon i ,
voleiant arran d'aigua pica el  mar , cerca nyam nyam 
esquita sal i se'n duu el botí més preuat, 
un  peix amarinat
una tortuga
se'l 
mira indiferent 
i
desafia  - panxa en l'aire-
totes les lògiques evolucionistes de la creació. Des de la seva llarga memòria 
pre-                                         
historica,  en sap prou 
                    per saber 
                   que anit
                                        tu
                                        vas dormir en mi 
                                        
                                      
                                                i  
                                                                              
                                                        tu  

                                                             
                                                                          mai  
                           
             no ho 
                                
                                                       saberes  .



.


 Un és d'on neix, però també de tots els llocs que estima.
L'unica pàtria és la vida.

ponç pons
sa figuera verda
menorca 




Sa Lluna pagesa
del disc 
ressona 2
de
Ressonadors










trip 

tic 
pi ti ús


1996                   1999





                              
foto
andrée dev diennes

dijous, 25 de desembre del 2014

TRIPTIC DE MARIA









foto

Si hay algo

Neptunia asesina

.


Déu, 
que es va fer home per abraçar Maria Magdalena
Ponç Pons 



.


Déu és dona,
i crea a l'home i  la formiga 
a la seva semblança 

arnaudeguerau



.



dimecres, 17 de desembre del 2014

Flor de llimoner




el Teu Jardí, 


és 
de maragda
                         i flor de
            baladre i                              llimoner, 
                                          mimosa i 
    ametller, i sota un fanal,  
             aquella nit  de nit  i
                                 en un carrer de Barcelona 
                          m'       te'n 
recordes ?
                                                                                                                                       m' 
                                                   a                                        ban
                                                         dó                                                        
                                                                         nes 
                                                                                              ?        
                                                                                             

Jardí,ho vas dir,         
                                                                                   no
                               

                                                 
                          de grèvol, molsa i un cargolí  
                          que s'atança i avança i 
                          en Gabriel i na Pixedis ,   
                         que quan treuen el cap de la closca 
                          i es miren vol dir que 
                                                                                                                 copulen, 
                                                                                   
                                                                                   al teu Jardí,
                                              
                           de cucs de seda i de llum i 
                           papallones que volejen i planegen          
                          i  sigiloses  es reprodueixen , i
                                                                     per fí,                              
                                                                                                         Jo ,  
                          amb un wisky a la mà,
                                                                      surto 
                                                                                            al teu Jardí,  
                             miro al cel  
                             d'hivern , i el carro gros i la Ossa menor, i
                             penso  en la Mar d'Ahir, faig un glop,
                                                                                       alço el dit i
                                                  em 
                                                                                       dic





                                                                            el teu Jardí, 
                                                                                                           
                                                             és el meu 
únic
                                                                                                      
                                                                                                                                                        
                                                                                                
                                                                                                                                      llit !


.









foto

Joaquim Gomis
Rivière
1949

diumenge, 14 de desembre del 2014

Jo i




                                                                            
                                                                   Jo 




)  

... vàrem deixar metz o beziers o ves a saber.
bé, n
era per la provença del vell frederic, 
a la casa aquella plena d'ampolles vuides. 
corrent 
corrent
 - so,  per tal què el pagesot aquell enfurismat,  que havia matat,  sacrificat l'animaló per-
què ja no podia córrer per tant tampoc  caçar -
pobre animal ! - .
el molt animal del pagès francès ,
bes ,  que ens havia denunciat !
la marie-
france 
pobreta, 
plorant i el seu nòvio mentre
 estant, 
també corrent
corrent
- so, per arribar  a niça abans 
que tanqués el port,
abans 
de la posta de Sol,
abans 
de que es fes fosc,
abans 
de que les carreteres franceses,
que baixaven per les valls dels alps als departaments més marítims ,
no geneguessin com sempre,
espurnejant quan cau ponent grocs i verds entre alzines  i pi avet,
purpurina d'ansietats per empassar-
se
una vida . si,
abans de que el  seu amic 
- i això d'amic és un dir,  
diguem-
li  millor el camell, 
el camell de la cornis
-sa,  el camellot de niça,
que se't pixa, 
apareix i desapareix,
màgic il.lusionista - no se'n anés  sense més,  per sempre més ,
a la francesa baja-  
 quin mono ! 
i  que mono el pobret steffanet !.

Doncs bé,  això que ara us contava, 
era com fugíssim  sense saber ben bé el perquè , 
almenys  
Jo
-
Si jo  
uJo  en majúscules, 

de
circunstàncies i
plè d'arrogància i
trascendència i
inseguretat i 
la por. molta por i


      in - 
sig - 
ni -
fi -
càn - 
cia - 
i , 
en fí ,
que vàrem fugir com qui diu,  cotxes avall, 
per -
què
el pagès no  ens atrapés 




Va caure l'espelma d'un cop de porta  i per fi la celyne va obrir 
portes finestres i balcons i alleugerida va riure 
i va anar a fer tanquilament un tè i un riu, 
llarg i plaent que tenia pendent
 feia molt de temps.




després,

molt després 
de que tot això passés


                                                        jo



vaig arribar...  



(









al 
                        teu 
                                                          Jardí .




*



música
de
Yasmine Hamdan

foto
primerade Jasmine
Arabia
















aDg

aísdegap &  aïxadegadès

es - 
bós 
) sos
de
les cançons d'amor de quan érem

dissabte, 13 de desembre del 2014

Visions de Nit al Drugstore David

Jesús de Nou Crucificat


Barcelona de nit i just quan clareja,  surts del drugstoredavid  ben atrevit Amb el teu disc sota l'aixella  TussetDiagonalRamblaCatalunya a vall mil  paperines de purpurina dins els teus ulls embadalits per tantes nits sense dormir I LaThais ? Ja ha arribat Al Metropol Està ballant amb un desconegut Desencantada de totes i de tu Agafaràs la paperina Esnifaràs rera el cristall granitzat  a les toilletes on ja fa un any vas posseir i ser posseït per primer cop Celebraràs l'aniversari del primer dia que vàreu dormir agafats en el descampat rera d'un cotxe on us va deixar tirats el seu amic Qui diu que tant l'estima ?  I ara et convida de nou i diu per ultim cop a l'última  ratlla I quan surts  defora i saps que ja serà per ultim cop l'última besada La Policia  et crida t'estira  I et registra les butxaques I et baixa els pantalons et despulla i  t' escridassa I et magreja I t'arrossega per terra a dins del carreró Maricóooo I t'humilia Uii que és home o dona ? , aquest cabró !! Et surt sang que regalima pel nas de la impotència i quan ja per fi et deixen anar més enllà Passeig de gràcia Aragó Uns policies han aturat una vella furgoneta plena de cartró 'Robat ' diu el policia Els hi buiden i l'escampen tota per terra i els obliguen a recollir els cartrons i ha omplir el camió de la companyia oficial de neteja llavors tens la                   

   visió


                                  





                             
          Un jesucrist            
indigent
i
travestit
recollint cartrons per la ciutat
 post 
olímpica
de
comissat i
humiliat
per les forces de l'ordre
públic

*







aDg

Barcelona
1987
1996
2012