dimecres, 21 de maig del 2014

Qui estimarà


                                       a 
                                                           
                             l a                                              

        
 Ca                                  
                    r                      
                          m         i
n                        
                                              A
                                                                 




Que riu i   som
                          - riu  amb un got a la mà fa dringar els glaçons amb les polseres a mil . 
Gest ineludible de la seva bella voluptilitat.  Saltarà a corre cuita des del xiringuito del sorral de Cala Joncal.  S'elevarà i volarà, fent saltironets fins a la mar blava i blanca.
Xaiets al seu voltant de sal i sutge.  Ferment d'escuma blanca,  molt lluny de casa 







Qui estima


             la 
       


Irina

   ?



Quan bruna i salvatge,
dolça i lliure,
es deixi em-
portar en un sofa,
sexe en dins,
fins el fi-
 a ) 
nal 
i
en plena llum del dia
riu com una perdiu i
diu,
 aiiaiaiiaiiaiii
quines  pessigolles,  
als seus 
amants cir-
cimstancials
oH
quin plaer,
germans
amics !


Qui l'estima
- rà,
avui
                      i
també

demà           

                               quan

seguida de tot 
el seu 
seguici
d'
aduladors
que 
corren
ara
al
darrera 
d'ella

jovials,
        
l'
hagin
deixat

                                           o-                                          
                                                       ti
                                              bli-
                                                                            da
                                                            
                                     ga-             
                                      
                                                                     ra
 da

en
 un 
voral de carretera 
pot-
         ser


entre 
        
 el 
                              Papiol
                          i 
Can 
                                       Jardí               
                                                  
                                                                           de
                                                                                                                              Robí. 


Qui 
                                           serà
       
                    
             ?
Seràs 
tu                           
                                                                          ?                                    
       
  O        
seré
                                  

                                 jo


                                            ? .














aDg

*



platja d'es cavallet

ses salines d'eivissa

Illes Pitiüsses


mar mediterrània



1999





l'
''amore è un concetto di bellezza''
michelangelo buonaroti




Qui té por 

de l'amor 

la bellesa
?



*

NOTES 
PER A UN ASSAIG
A
LA RECERCA DE L'AMOR 
A
TRAVÉS DEL DESIG I LA BELLESA
.




diumenge, 18 de maig del 2014

BÉKHAÏA ( assaig )



(



mandarines i llimones 
aromes de sal i adob
des de potvendres a alacant
de niçantasia santgervasi,
de paucasals a la corniche 
gotims de raim i racisme
    
)



بيجاï

'La fassana de Béjaïa '

i no t'entenia. La mà . La teva mà es va enretirar en un gest intuïtiu , sense ni tan sols mirar-me. I la mar , blau blau blau i cel clar, d'hivern africà L'Atlas baixava a ràfeguues enfurismades d'esquitxos de sal i arena gèlida i tu et vas emvolcallar el coll . Kafkan . Amb aquell gest tant teu que havia descobert sense dir-t'ho al Barcarès. Un dia després de fer l'amor per primer cop . Jo i no pas tu . Llavors vas riure. Em vas riure. Te'n vas en riure del meu accent , del meu francès anacrònic, deies, exegeradament meridional, creia, i savíem però, que no era pas d'això del que suposadament somreies. Era un somriure fatal . Fatalisme , ton fatal fatalisme, Coucou. I altre cop el teu riure. Mirant a l'horitzó. Jo em vaig sorprendre i vaig dir 'que passa ?' Res res res . Et vaig voler besar i vas apartar els ulls. Em vas passar la mà per la galta amb un gest suau. Les ungles pintades.  I aquells ulls tant foscos que m'aixondien en un pou insondable. Després vàrem anar al camarot i vem fer l'amor  amb desesper. Bé, tu i no pas jo . Com si ens anés la vida . Com `per últim cop'. Què intuïem ?. Que intuïes  ? Després vaig pujar al pont. A fer la guàrdia. El primer capità em va mirar de reüll. Volia dir-me alguna cosa. Però va callar. Jo pensava en la última imatge del teu cos, quan vaig sortir del camarot de Primer Oficial de la Marina Española'  ( Riures de nou cada cop que ens ho dèiem,  com si fos el nostre més preuat botí ) , i abans de tancar la porta,  vaig tornar el cap instintivament per mirar-te.  Oh Blanc setí ! Tant i  Tan blanca ! . Un blanc desconegut per mi fins aleshores, ara que regalimava sota aquella llum groguenca, trista. Tant trista ! Trista llum groguenca (de Camerot de Primer oficial de la Maria Española) que t'ofegava entre les mantes i el cobrellit, estampat d'ancores i el teu mugró sobresortint vermell em va fer clic al meu cervell . Vaig riure altre cop i el Primer Capità em va tornar a mirar de reüll;  'Se le vé contento . Diría que satisfecho ' Un somriure lleig.Que volia ser irònic i va ser patètic.

Llavors clarivdent , vaig entendre tots els teus fatalismes , aquells somriures, les mirades perdudes i , aquell desesper en fer l'amor, la descofiança en tot el que ens envoltava... 
                                                                                
                                                                                                 ' rien ne  seras plus jamais ....




assaig 
i/o
 projecte 
de
 novel.la


l'últim ferry d'hivern a Alger


*


aDg


*


tercer mil.leni
valldoreix














epíleg ú



Torno enrera i ara estic tornant. 
Sense haber arribat ja reculo. 

Ho deixo còrrer.   Sense  haber-
ho  intentat  hi he renunciat. 

Que voleu que us digui ;  jo sóc així.  
Acomodat i  potser  també covard.  

Però no em vull arriscar 
de conèixer la meva realitat.








aDg



epílegs
del
llibre

diver/sos versos dis/persos d'amor 
- anònim -

dimecres, 14 de maig del 2014

epíleg dos (*)




Si tu dius
que jo em crec 
pel damunt de tot, és cert.
Jo sóc per damunt de tot, paraula. 
I això ho és tot, perquè
certa o incerta,  és 
la meva, que
sempre diu coses i mai 
no vol dir res.






(*)

del 
poemari
diversos versos
dispersos
d'amor
- anònim-


*

aDg



*


dilluns, 12 de maig del 2014

Allargaré



Allargaré les mans fins la darrera corba del teu cos, 
juntarem els dits fins l'últim  sospir.   Després , 
reposarem els cossos fins la darrera son. 







foto
araki nobuyoshi
tokio. nouvelle 1995


                                             aDg
gràcia. barcelona
1989

diumenge, 11 de maig del 2014

BLAU



perfil de dona en 4 colors






       També  
                                   hi ha    
                                                                                                   el                                        
                                                                                                                                   
                                                                               mirar                                                                                                                 en 
                                                                          blau         
                               dels    
                                                           teus
                                                                                   ulls 

                                                                                en            
blau
- cel 

en 
blau 
groc 
d'espurna joc 
de 
blau 
matí 
de 
blau 
- marí 
de mar i ona en blau llevant de Sol rera una ona ,
en blau 
d' 
esquitx 

mar 
- i -
sal 

crespí  que fa picó de la bona ,  roca i setí . Sí,  
en llençol blau  i  llit  del teu llit, 
de blau 
des 
- pit ,
de l'aixella al pit, de pi i romaní
el blau de mig-
dia -
da   
blau d' humid
a
res
-sa
ca
a
roca 
i
cres
            pol
moll
de
re-
mor
a platja
de
dia 
de
nit 
Ja 
t'ho vaig dir   
com 
         resseguint    
 -te
la mirada   
         per                  
fi            
l'hauria 
vist              
              
                             
                                                                       l'a-                                                                                                        bisme      i 
el camí 
dins
          
                                      els           
                                                           teus   


                                                                                                                    ulls                  

                                                                                                      
 .





aDg

1993/94/95/96






foto



d'
albertus
nugroh


dimarts, 6 de maig del 2014

VERMELL

perfil de dona en
4 colors


i

hi 
               ha 
                                      el  roig 
en
          cès 
                              dels 
                                                                              teus 
llavis
                 carn
                                        í
                           vors
mens
                                        truant-
           nos
                     en 
                                          lava 
trans
                             figurada  
                  de
                                            roig
                  
                                                          silent
    i                    roig 
                                                          latent
Vermell 
                                                  rogent  i
               
                          esgarrapada 
                                                d' ungla i 

                                                                             besada.


Mugró 
                      vermell
                                            tenyit
                    de gota
                                        llavi i pit 
                                                                                                  humit 
                        de l'ultim
                                                       glop
                                           
                                                                                     
                                          an-
                                                         gost
                                        con-
                                                                                                     
                                                          gost    
                                         de                                                                                                     ( l
                                                                                                                                                 (   teu 
                                                        rajolí   
                                                                                                           de 
                                                                                                                            vi 
                                                                                                     que
                                                                         
                                                                                d   (a                                             
                                                                                                                                         
                                                                                    mor    (t 



i
                        vida
.













aDg


*



foto

Leila Amat