dissabte, 15 de febrer del 2014

Vistes al mar des del balcó del Guinardó


Veig el mar. 
Veig el cel  i  veig  el Correu  fent  un rumb en diagonal 
el núvol blanc que l'avió  ha deixat penjat, com a cotó i enllaç cap a llluna plena.

Cel blau a la Ciutat del mar.  I és tant blau el cel  i el  mar 
d'aquest febrer  primaveral !  un veler  en bolina que camina suau cap a la costa                                                                                                                    barcelonina.

Veig els gratacels i als cels gavines i un estel i la lluna que de dia ja il.lumina . 
I veig una dona que s'enfila a un tamboret  i estén la roba humida .  
Veig unes noies uns nois pujant per la cabina que s'enlaira i s'allunya. 

I un skate i unes motxilles escolars, i un cotxet i una mare que esbufega i,
un senyoret  que recrimina amb la mirada  una parella  d'enamorats ,  
fent-se un petó des d'un balcó.   

Nenes nens jugant plegats,  al joc de la  pilota, que botabotabota al patí del costat
És el patí més alt de la Ciutat . El més proper al cel i  el més allunyat del mar. 

És el terrat de l'Escola del Mar .  

Veig el bon temps d'olor a mandarina.   quitrà i sal .  
Veig el mar i cel des del balcó del Guinardó.












Brussel.les / Telègraf
febrer de 2014
El Guinardó
Barcelona




aDg.



dibuix

Gol ! 
Barcelona, mar i cel

del 
poemari

Naïf
Dibuixos i poemes


2 comentaris:

  1. Jo també les conec bé aquestes vistes. Vistes de cel i mar, de núvol, d'aigua i asfalt.
    I m'agrada la vista d'aquest poema...

    ResponElimina
  2. Unes panoràmiques re/conegudes. M'agrada que te les recordi
    Gràcies MartianH !

    ResponElimina