dimecres, 26 de febrer del 2014

Venus i la Lluna damunt del prat


La visió de la Lluna 
penjant d'un fil 
                                         de Venus, 
va calmar la ràbia 
d'una nit  d' in
                                 somni
                                                            s  
                                                                                                                                                                       entre 
  policies
                                                      

                                        dones i homes,
d'altres 
espècies animals
.





El Prat de LLobregat  
El Baix LLobregat.  
Països Catalans
Mar mediterrània










Dibuix i escrit
d'
aDg

vint-i-quatre 
de febrer
dos
mil
14
0h.55'
AM

dissabte, 22 de febrer del 2014


Les cançons d'amor
                               de quan érem 
                                                                              tots nosaltres 
                els nostres  herois elles , 
                                                                      les seves heroïnes , 





i tres i
quatre 
baixant
corrents per carreteres 
es
tretes i en
voltades 
de terrasses i
vinyars i
paisatges
                       reco
verts de
vert i lilàs i 
carmins
                           menys
en
cel
                 ofana
 sense aire
ni 
respir. Conduíem
suïcides
a tot gas
entre les vinyes
i jo es
pantat
sense cap xarxa de
protecció. Érem 
quatre i 
el taxista
eremita
al davant amb la perícia
al volant
fins que de cop
tot
va es
clatar i jo 
em vaig  veure
                   molt 
                            al 
                                                         més 
                                                                                           enllà.








             eren quatre :           



dos 

un
a
 i 
un 
alemany
que ens som 
reien des del jukbox
comarcal.
una parella : 
ella
petia rossa i angelical
És deia Marie
france
- bès qui nom
més nacional- 
que no li esqueia
a
l'angel meridional
de finíssima herència
 testimonial de la restauració
francesa i
ell
de pell
molt bella
i cabells
llargs
des
pentinats
però
ben tal.lats
tancava
els ulls quan la besava i la mirava des
de 
a dalt
des
del seu cel
Ella el buscava
sense remei
com qui cerca i re
cerca
la
seva
constel.lació i
Orió
l'Ossa Major
(
Qui sap
Marie
si mai trobaràs
la estrella gran
el teu
estel
fugaç 
?
)
Bevien vi
a
rajo
el
fill del taxista
 taxi
dermista 
d'ulls blaus
i
aquell
motard alemany
tant ros 
tant i
tant
alt
com un santpau.
Cantaven 
cançons
enraderides
des del juk
box
amb el seu idioma 
extrany





Quin estímul va sentir. Quina la intuïció que la va fer sortir corrents entre el jovent que s'agrupava a la porta d'aquell bar tant provincià (Ai! perdó, volia dir provençal ) aturant el temps amb la mirada que s'escolva sense fi dins l'ànima d'aquell àngel d'espurnes i ulls brillants anomenat Mariefrance  Quin va ser el ressort que la va fer botar tombant cadires i taula, quan el taxista i el noi van marxar pendent a vall muntats darrera el camió del patró  


DIRECCIÓ  NIÇA I SENSE RETORN 

Quina part entre el cos i l'ànima, entre la carn i l'esperit li va fer vessar ulls i a vall totes les llàgrimes ? On era ara el nenúfar ? D'on sorgia aquella certesa que la va fer predir allò que tots ja sabíem: que en Frédérick o en Louis o en Patrick o en Thierry o com coll es nomenés aquell amor no tornaria més.  Que com aquell últim bes, no n'hi hauria cap més  Que aquella íntima complicitat  feia un instant aconseguida, mai més  no naixeria. Ella i tots nosaltres  ( l'alemany inclòs ) compartíem una premonició : l'estúpid barbut i brut taxista de Cannes s' havia endut amb  ell la última espurna de felicitat de Lamariefrance. I aixícom qui enarbola una bandera a braç alçat, duia el  jersei que ell havia deixat oblidat i trist damunt la cadira Corrent pendent a vall en una persecució impossible rera el camió va llençar aquell últim record de la última olor del seu amant al cel de la tardó provençal . I ell, com qui no vol la cosa  el va agafar al vol com un petó que ha volat    Provença enllà....
                    
                                                                    
al mar Mediterrà.



Sisteron
La Provença
1982

( continuarà......







Imatges
LaryClark
Marfa Girls
film
Tulsa Arizona
USA

dijous, 20 de febrer del 2014

EL MAR EGEU



   ' Mar,  dolçor tardoral,  illes banyades de llum, transparent vel de pluja menuda que cobria la immortal nuesa de Grècia. Feliç l'home, jo pensava que, abans de morir, ha pogut navegar pel Mar Egeu. Molts són els goigs d'aquest món : dones, fruites, idees. Però solcar aquest mar en la dolça tardor, mormolant el nom de cada illa, em penso que no hi ha altre goig que submergeixi més el cor de l'home en el Paradís.En cap altra banda no es passa tan serenament ni més fàcilment de la realitat al somni. Els límits s'esclarissen i dels pals de la nau més bella brollen  rames i raïms. En veritat, aquí, a Grècia, el miracle és la flor espura de la necessitat. '




Text
d'Alexis Zorbàs
de Nikos Kazandzakis
Creta
( 1883-1957 )


traducció
de
Jaume Berenguer Amenós

Editorial Laia
Barcelona
1965


dilluns, 17 de febrer del 2014

4 intents de quatre,


per a 1 
sonet intens

0.

Quatre intents de 4 per fer rimar,
     4 quartets mal comptats com els meus mestres
poetes, que jo vaig voler imitar
    entre la cervesa i el llit, una nit de whiskie i roses .

                                                           
                                                                                                             

aDg







foto
Lukakz Wierbowkzki



                                                                         

dissabte, 15 de febrer del 2014

Vistes al mar des del balcó del Guinardó


Veig el mar. 
Veig el cel  i  veig  el Correu  fent  un rumb en diagonal 
el núvol blanc que l'avió  ha deixat penjat, com a cotó i enllaç cap a llluna plena.

Cel blau a la Ciutat del mar.  I és tant blau el cel  i el  mar 
d'aquest febrer  primaveral !  un veler  en bolina que camina suau cap a la costa                                                                                                                    barcelonina.

Veig els gratacels i als cels gavines i un estel i la lluna que de dia ja il.lumina . 
I veig una dona que s'enfila a un tamboret  i estén la roba humida .  
Veig unes noies uns nois pujant per la cabina que s'enlaira i s'allunya. 

I un skate i unes motxilles escolars, i un cotxet i una mare que esbufega i,
un senyoret  que recrimina amb la mirada  una parella  d'enamorats ,  
fent-se un petó des d'un balcó.   

Nenes nens jugant plegats,  al joc de la  pilota, que botabotabota al patí del costat
És el patí més alt de la Ciutat . El més proper al cel i  el més allunyat del mar. 

És el terrat de l'Escola del Mar .  

Veig el bon temps d'olor a mandarina.   quitrà i sal .  
Veig el mar i cel des del balcó del Guinardó.












Brussel.les / Telègraf
febrer de 2014
El Guinardó
Barcelona




aDg.



dibuix

Gol ! 
Barcelona, mar i cel

del 
poemari

Naïf
Dibuixos i poemes


dissabte, 8 de febrer del 2014

érem quatre ( i d' 'altri libertini' ) a cent pessetes,




al
Sidecar.


























 Rera  
                les 
   columnes  
                        d'un
bar.
As
segut

    en uns coxins
de 

La
Real 





et
vaig veure
per primer cop

ens 
vàrem conéixer
Tu 

jo
sopant 
menús
a 100 pessetes
del
                Diluvi
                                                      al
Sol
amb 
les
dues amigues
de qui 
estàvem

                         enamorats
per 
sempre
                                   més
                                                                  que 
ens 
                                  resistíssim
                                                                       al
                       
més
anti
                     natural

                                         fluxe
                                                                     de
                                                                                         l'amor ,

                       qui ens ho hauria 
                   de dir ?
                   
que aquella nit  aquell dia
                                                            
entre
 xupitos
de
WhiskyDick 
 ( a 
cent pesetes )
i
amb
ful d'istambul o
la 
goma de santacoloma
que
dúiem
al damunt
aniríem  
           teixint 
una 
         amistat 
per 
                                                                          sempre.            Més



     enamorats
que  
         ningú 
més  i per 
més que 
        ningú
no
s'ho cregués


                                    
que 
per
                                                                                                                                                         

                                                                                 sempre



  i  sense dir-
              nos res més,  que l'estricta
conversa existencial  :
ara un glob ara una calada ara un bés ara una abraçada 
ens 
prometéssim  
                                                                                     


                                   
                                   Amistat 

eterna.
                                                                   



        Quanta fidelitat ! .   
algun llibre auto-
                                  prestat ,
Altri libertini
de 
Vittorio
tondelli 
)



algun abric 
inter-
                                          canviat,
i alguns llits 
                             com-
                             partits,
amb les dues
                          amigues 
van segellar
                                  una 
                                                                     amistat
                                     
                                                                               per                                                                                                                                                 

                     sempre
                                                                      més   !




*



aDg

i

PierVittori Tondelli
(1955-1991 )




Una Oda a

l'amistat
a
quatre

la Mi, el Be
la Te  i
perquè no
també
jo