.
..
va sal
tar
pels
aires
no
mes
SOR
TIR
dels
LLA
VI
S
ballant
entre
tota
la
gent
a
da
.
.
.
.
que
boca
badada
mira
va
com
el petó
ro
do
lava
i
feia sal
tiro
nets
i
des
prés
s'en
lairava
sense
pès
com un bes
i s'elevava
més
enllà
del cel comú
.
.
.
i
ningú dels presents
a la plaça del poble
en aquell dia
festiu
d'
estiu
.
.
.
.
.
va saber mai
cap
on va fugir
el petó
.
.
.
però
qui el va poder
atrapar
un dia
sense
.
.
Sol
i
sense saber
tam
poc
ni
d'on venia
ni
qui l'havia llençat
en un segon de puríssima
.
.
bellesa
es
va en
a
morar
sen se
saber
res més
per sem pre més
ni
del
petó
ni
del bes
no
més
que havia
en
tès
co
r
près
que
aquell
regal
en
(
verí
ci
nat
)
sat
era
l'
a
mor
( t
e
tern
.
a )
*
aquest
poema és
part del diàleg-
poètic Núvol ( menys
quatre i
mig )
*
aDg
valldoriex
estiu
dos mil tretze
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada