divendres, 3 de maig del 2013

nÚvOl :




el nostre petit món de lletres i il.lusions








po
e
ma
( in )
a
ca
bat
de
com
ençar




(

diàlegs
poètic
o
vir
tuals


entre

martinaH

MartinaH

i         :     a


arnaudeguerau


:



1.
quan escampa el núvol, 
en queda la intempèrie.



                    2.

     Sobre un mar de lletres,
      
          paraules 
                          i   versos
          
                          levita un (el ) núvol.


       Bombolla d'oxigen.

                 Petit món,

                             grans fantasies .


        Cotó que ens xucla,

                 i escup 

                      noves  inspiracions.




3.


reflexes en l'aigua d'un estany,
les onades con
cèntriques ina
cabables
.
.
.


4.


Rellotges sense manetes marquen el temps...
...el temps dels records que encara han d'esdevenir.



5.

des
del Sol de mitjanit
 ( més estel.lar  i glaçat ! )
tornes al núvol i  ( ha es
campat  ) , s'ha es
vaït i és
   boira 
....



6.

Núvol cíclic.
Absorció d'idees que escorre la pluja,
retornen en vapor d'aigua ( mÀgIa ?).
Pluges, sols, nits i dies... sense fi.




7.






fulls de tardor
hivern o estiu,
voleiant valls i sembrats, camps de ciments i roselles 
aquestes primaveres 
entre ruixats, cels estel.lats, llunes d'Abrilbruixes i macs,
nits 
de somnis i 
in
somnis i 
matinades des
vetllades ; sempre 
sempre
des
prés 
de 
( fer ) 
l'amor
ens urgirà la mateixa pregunta 
perquè  l'home té  por
 de 
(  la 
bellesa 
de  )
la 
dona

?





8.
Trepitges de puntetes per no trencar l'encís,
per no forjar escletxes.
I com una espasa, (sempre) travessa
la (mateixa ) pregunta :
La puresa és finita ?





9.

( imatge )

La bellesa in
finita : 

Plou sobre el mar. Raig 
de sol rera la cortina d'aigua. 
Fina línia que talla el mar. La tempesta
escampa i el núvol s'esvaiex. 
A dins  però ens queda 
(sempre)
la imatge


Esquitx de gota de 
vol sobre l'aigua de
Mar



10.


Quan el Núvol s'esvaeix , cau la pluja fina i
hi deixa la rosada d'humit  aroma a la pell .  I
si el Núvol esclatés, les ones expansives del seu tró ,
ressonarien ( só inaudible per la ment,  però no així
al cosper sempre més remor latent...     des
                                                                                  prés 
                                                                                        :
    llam
pec
es
clat
de
llumnova 
     a                       
on 
il.lu
minar-
se
de
nou

!


11.

Quan el capdefibló com agulló, 
punxa el mar i l'esguerra i, per la mitat l'esbudella, 
com una llança primera, de núvol blanc i abandó , 
sense cap més des compressió que una petita 
embarcació en desarborada vela . 
També és bellesa .  Punyent ,  
però a la fi:   (in)  
finita bellesa.





12.

(In)finita puresa, (quasi ) divina i alada bellesa,
punyent tal com cops de puny enmig de l'estómec.
Papallones bellugadisses, escopides en petites dosis
ara una de blava, ara una de fúcsia...
Mil colors barrejats voleiant,
                                                                difuminant rubors.
                                                                       




13









Com




            és 
que 

          no-

més 

          surts  
de nit 
         bell 
cor-


         al-lí   ?
            
Deixa't 
            en-
dur  
             pel 
Mar 
             i 
en 
            un  
em
           bat
arri-
          baràs   
fins 
            a 
la riba
            si 
es fa 
                                 de dia.

14.


-corals , coral.lins i estrelles -
(Bell ) coral.lí, deixa't endur,
deixa que la deriva et porti.
Arrenca timons, ancora't a núvols.
No veus que l'asfalt crema ?
Neda, coral.lí.... vola !



           
15.

 '' Drama i bellesa''
en  la flama 
encesa

.
sublims i fugitius

:


De vegades 
ens crec sublims. Llavors 
ens ungim en un tot eó de nebuloses 
quàntiques d'altes galàxies . De vegades 
som fugitius i ens rendim a  es
tranys mari a d'altres
 natures 
més



nues.


16.

Cargolins i coral.lins mar endins
dofins,  estrelles de mar i remolins.
Milers de rimes portades a la costa.
Baixes del núvol, puges als mars
entre cotons i sals, sobre onades i pluges.
I sempre, sempre impregnada, la sublim (inal) i (in)finita bellesa .



17.

.
.
.
.
i
llavors 
de les aigües de la Mar 
més encalmada

en sorgira el só

inabastable , inacabable, inaudible 
qualsevol oïda
i
a través del temps i l'espai
entre mars i oceans
sota l'escorça de la terra
reproduint-
se
in
termitent i in
fatigable.

és
el
diàleg 
etern

:

el llenguatge de les balenes 
.
.
.
.
.
.
.






18

Penjant del núvol, gronxador de somnis.

enfilats al cim de les galàxies

i en mig del silenci...

                                            un cant,                         un so

                                                                      un llenguatge nou i....





les balenes

...
..
.


19

.
.
.
com 
dues gotes d'aigua 
en hemisferis distants
Bessones i antagòniques, 
el baf de l'esquitx l'onada del so
que la punta dels dits 
de 
l
e
gronxador
es
 de som
nis
en els núvols estant
i
s
 van deixant  caure
a
la mar
es percep 
a
mateix 
'instant
en l'hemisferi
o
posat
.
.
.
.
i aniran
res
sonant
de tan en 
tan
.
.
.





20.

Nebuloses, boirines
interrogants sense rimes.
L'estiu potser  (in/finitament ) mes bell.....                                            
                                                               ...que les preuades primaveres ?




21.

el dia 
que el Sol no ens  llevi  

( encara sense saber com és que podem  
enyorar allò que no coneixem )

morire
m
    





22.

Núvol....vols gronxar-te amb mi ?




.... Moviment ...........  eterN ...




23.


quan 

el Sol   
 es     lleva 
per fi   i     de nou 

a qualse vol lloc de la nostra òrbita 
dos  isò tops               o                          à  to  ms 
de  dues  mans que ara i  en   aquest mateix instant
i   en  el lloc   més extrany  que   mai    us  hagueu i ma gi nat 

  (Un cotxe d'argent  rodant damunt d'asfalt daurat )   


sor pre si ves  es to quen fi bla da cor po ral cor rent e lèc tric es pi nal re   
cor rent (-nos) de la punta dels dits  d'a que lles mans   
fins la rè tina orbital i l'oïde pe ri mi tal   
Es troben i   s'agafen   sense donar-
se'n Tots dos mirant a l'horitzó 
al  mateix instant         
i   en dos   
llocs 


tant 

distants !

l'
U

ni

vers

es

clou

de

nou



24.

Simultaneïtats inesperades, arriscades
abracen un mar de corals i petxines.

                                  Quan arriben a la costa, sorgeix la pregunta :
                                    A que obeeix la bellesa del núvol .
                                   quan el cel és tocat d'estrelles ?

                                          Mentre a l'horitzó, es divisa un vaixell
                                                       i les veles ..... se t'emporten.



25.



....la 
circumnavegant 
- des del timó de la nau -  alça el cap 
veu nuvolets blancs de cotó,  com petits xais
que en fila índia estiguessin caminant, dividint   el cel
blau en dos meitats           seguint l'estela de l' avió 
que li ha passat ara mateix 
damunt del  
cap

Però 
el que no sap,
 és que a la nau que l'ha creuat 
sobra vola l'oceà  que ella tota sola 
està travessant, hi ha algú assegut  que 
-  ara  i  en aquest mateix instant !-  
en ella està  pen
sant

.....


26.



Del perill d'endur-se un trosset de núvol entre les ungles,
cap a mons menys eteris... :
La sublim  Perfecció- bellesa- no encaixa.




27.






El passatger del seient 99 de l'avió que sobre volava l'oceà en sentit oposat /en aterrar i desembarcar en qualsevol aeroport de qualsevol ciutat d'aquest planeta que anomenem Terra /s'ha deixat un llibret obert a la pàgina 33 /  i quan el sobrecàrrec passa pel davant fent  la revisió dels objectes oblidats / el veu l'agafa i el mira i tot just té temps de llegir  abans de sortir
   
'Un fil  vermell invisible connecta aquells que estant destinats a trobar-se malgrat ..........................' 

 llavors  el tanca i baixa per la rampa (                                              


                                                                                                                             ) en aquell mateix instant en un hotel qualsevol de qualsevol ciutat d'aquest planeta anomenat Terra /una dona es desperta en sentir el só que fa un missatge al seu telèfon/al tombar-se per agafar-lo li dona un cop i el mòbil cau per terra/ i s'il.lumina tot just perquè ella hi pugui veure escrit 

                                              '.............el temps, el lloc, o les circumstàncies.  
                                                

     )   tots dos moments son independents estan separats per l'espai   i el temps   però mai no sabrem si estant connectats       ( o no )          I   un llibre  que també  ha quedat oblidat  en un estant d'objectes perduts  de qualsevol lloc de qualsevol ciutat d'aquest planeta anomenat              Terra       com el  missatge perdut per sempre   més     (  o no   )    en el temps  i    sense cap resposta          
 ( o no   )     hauran  deixat            
en
                                                                                    l'espai
eteri
la fi
del 
fil 
 que 
encara 
no hem 
vist
i diu 
així

:

el fil pot embolicar-se ,  però  mai no es trencarà




0.



                vol

                 clic
i
              - in-
fi
               nit :



.....quan s'evapora entra a dins....



)




....



(

u
menys 
que 
ze
ro

:



            sis
mes
            os
més
            tard                que 
               sis
mes
               os
abans  
                     algú
escrivís 
als lavabos d'un bar de qualsevol 
ciutat

:



....el ressó de l'instant, per-




algú
va beur
e's                           es
crit 
als lavabos d'un 
bar 




-dura, sempre en el temps...




de 
xi
ca
go


:



. .. i l'espai
.








menys
dos
:


la marea 
no baixa mai. 
Se'n va mar en dins.  I quan  
les llunes  volen torna amb més força
al punt  més alt. Ova deixar 
un gra de sorra d'arena 
moll
a

.



menys

tres
:



Recollint les engrunes de cotons i grans de sorra,

tornes a construir castells d'aire.
Aguantaran el pes colossal dels batecs ?


.



menys
qua

tre

.

silenci


en 
la mirada
Boira d'estiu    :    Fil d'aigua 
evaporat 
en


silenci


.


menys
cinc


canvis imperceptibles,
transformacions inevitables

i el majestuós núvol

per sempre més :

immutable.

( ara entenc la bellesa de l'eternitat )


meny
s
si
s

i



la bellesa 
de l'eternitat 



 (

no

es veu

ni

.........el principi             ni              el final............

d'




la lleugeresa
dels llavis
en 

un  
petó
)


mig

:





el petó
                                     .
.                                     
                                      .
.                         va 
sal
                       tar 
pels 
                          aires
                                                     .
      .
.
                 .
.                    
.                                            
no  
                        més
sortir 
del
s

lla    vi

s

ballant
entre
                       tota
la
 gent
a
da
.
.
.                            
                                 .
.
que 
                         boca                                                       
                    badada
 mira
                                           va
                                                                                                                                                                         com 

el petó

ro
                      do
                                      la
                                                                                    va               i

feia salt
i
ronets
i
després
s'en
l'aïrava 
sense
pes
ni volum
com un bes
i
s'elevava
més enllà
del cel
comú

.
.
.

 i
ningú dels presents a la plaça del poble
en aquell dia festiu
d'estiu

.
.
.
                                                .

va saber mai                                                                         
                                                                                                   cap 
                             

   on va fugir

el petó   .
                                                                    .
                                                                                                                                .
 .                                                                                      

però
qui el va poder 
atrapar
un dia
sense                             .
                                                                                                                                                .
                                                                                                                              .

                                   Sol

sense saber tampoc 
ni d'on venia ni qui l'havia 
llençat

en un segon
                                             de puríssima


bellesa                     .
.

                                                         .

es va enamorar .

sen                   se
saber
res                      més
per sem                                         pre més

ni
                          del 
petó
                                ni
del bes

no
                                      més
havent
en                tès


COR
pres

que

el 
regal 

en
(
verí
ci
nat

sat

era
el
del
som
ni
de
)


l'
a
mor

e
tern
.







menys
set




Quan espanta la pròpia essència del núvol
per la magnificència



ència        .     .     .    .    .      .      .     .      .      .     .      .    .   .
                                     
                                                  ència     .      .      .      .   .

                                                                                                           .      ència



(  eco dins l'espai infinit   )
espera' t a que pugi la marea,

munta't a l'onada més alta i....

enfila't !


I quan amb la punteta dels dits, freguis el cel
d'entre el(s) núvol(s)


  te n'adonaràs que...


s'han esvaït les pors


potser en (el) algun punt de l'estratosfera


era  .     .      .       .       .       .       .        .         .       .     . 

                                           

                                                                        era  .      .      .     .   


                                                                                             .   era



menys vuit :


Calma estival de bon mati  Tot
just remors de fons de la mar plana I
el cel de porpra i algun estel ja in
tueix el Sol i                               .

                                                                         .


                                                                                                                            .
                                                                                                                     
l'eco
                              .
d'alt

res           .        es


galàxies



menys nou



dues 
gotes d'aigua bessones 
giren en sentit 
invers 

als 
hemisferis oposats  
Es desprenen i es contrauen 
per l'atracció del mateix
univers



just es 
transformen
en aire en el mateix
instant

que dues 
vides paral.leles 
deixin caure un esquitx

 (  somriure o llàgrima   ) 

en el precís 
moment

.
.
.
.
.

de

la
sincro
nia









menys deu



Gotes d'aigua que es desprenen del núvol
se solidifiquen amb el vent gèlid d'hivern,
es liqüen amb la calor sofocant de l'estiu,
llisquen pels aires de les dolces primaveres,
s'evaporen , i sempre, sempre....tornen al lloc d'origen.

... Ergo ...


                      Núvol com a ventre gestant de gotes bessones
      Sincronia perfecta : el principi i la fi romanen sempre al mateix punt.




menys
onze

:


petxines

que

.
                        .
                               .
                                        .
                                         .
sota l'aigua 
bufen bombolles d'aire
cap a la superfície    I    quan emergeixen
es con  fonen  i    s'uneixen 
a les gotes de pluja
que cauen


              .
.                     
                      .
             .
.                         
.
                 .
damunt             .

                                                             la mar





menys
               dot
                        ze  :


No hi veus un punt a l'horitzó ?
Que salta i balla.  És una petxina 
una gavina ?  I quan més t'hi avances
més lluny el veus.  No és la línia blanca 
de l'horitzó,que sempre fuig i mai s'alcança, 
    

bell         
      cor
                   al.
                             lí   

                                                                                                        ?






menys tretze
  
                                                                                    


El dia que vas agafar els colors de l'estoig dels 
àngels i et vas decidir a dibuixar el núvol, primer
ressegunt-lo amb el color blau de les onades,
després pintant-lo amb el blanc de la puresa-
bellesa (in)abastable, vas tastar de l'elixir
de l'eternitat.

Un cop el tens a la sang ja és tard....mai
tornaràs a ser mortal. Hauràs de viure per 
sempre més, amb ell a dins. Assumeix les
conseqüènci es :

La bellesa eterna és pura...però, de vegades
també, dolorosa. 






menys quatorze 

:





Sol

                                          
 i
                                                                                             tu                              

d                                                                        
                                      '
                                     
                                                                                            
                                                             in
tangible                                                                                  
                                                                                               finita   
           
                                         
              
                                                                               
      bellesa            






                                     
menys quinze



                        Quan el cel està clar i el sol tenyeix de realisme la terra ferma, penses i
         et qüestiones... si potser enyores els dies de núvols que reguen amb pluja de versos
                                (sublims), la que ahir era sorra mundana

         I et preguntes quin serà l'estat natural de l'ésser humà : el d'un dia de sol o, per
             ventura, l'ennuvolat ?



menys
                      set
                                             ze



A dalt al cel, 
la pluja i els llampecs  
A baix el vent i mar les onades  
Gotes de sal i  esquitxos de Sol  De nit 
totes les llunes que fan el dia, 
 en silencis i sense veus,  
tant és  quin és 
el seu estat :

és el més bell 
de tots 
els 
po
e
mes




menys 
dis                                                 set
;


es perd en la nit 
el bell 
Cor
a
l.

?

li
salten
espurnes
de nit
i
                                     (s')
en
lluerna
                                         (d')
altres estels
?


quan es lleva

el Sol


entre onades de mars de fons
en
el
               s
 reflexe
                  s
de
nous
matins

El
perdrem
per 
sempre
en
l'horitzó
?

O
ens seguirà il.luminant
com
 l'antic corall
que el va crear

Fent
tombarelles
entre
el mar i el cel

Serà
també
com
l'
estrella 
nova
 que
la 
seva llum
no
il.lumina
encara
per
                         què
es
tant     lluny
!
( Que no l'hem ni intuït )

:

surem

entre la mar i el cel

com
dos           .           els

dofins
quan riuen
junts
pels matins
!
?
.


menys divuit

la llegenda


El núvol en el cel deixa un rastre igual al de les espurnes daurades que emet un estel fugaç.
Si mires molt   el rastre estel.lar, et captiva, t'hipnotitza i t'enlluerna de tal manera que no et deixa veure el rastre que al mateix temps deixa al seu pas, però al subsòl i en forma d'ombra.

Conta la llegenda que algú desconegut, en algun moment incert, i en algun lloc inhòspit va arribar a observar l'ombra.
I el que va veure va ser tant esfereïdor, que els seus ulls no hi van tornar a veure mai més res que ombra(es).

No la miris anfibi alat ! Salta l'ombra amb l'impuls que et donen les onades. creu-me... Un peix cec no sobreviu ni a l'aigua de mar, ni als núvols del cel, ni a terra d'ombres.



menys
di
nou
:


és 
en el misteri 
de
                      l' ec            
losió
                  de           
l '
uni                              
vers
allà on resideix
la força de l'atracció
de les 
partícules
més minses més fràgils
més fortes, 
sense
                                                                                                                      cap 
por 
                   a

                               s
des
conegut
                                     s
 a
venir
                                            s.

.
.
.
.

i
mentre,
del núvol plouen estels i la mar esquitxa sal, i dels coralls surten espurnes ,  
quan la lluna els il.lumina i el sol els enlluerna
nit a dia
sense fi
mentre
e                                         l'
uni
vers 
            els
                         re
gir
                                                      i
             a


.


.            
                              .


( - 20)


fràgils


(

no tenim por al desconegut,      
                 temem allò que ja ens conegut : 
que mai no coneixerem           
                                                                                                                 

el 
tot

)


deixem caure 
les espurnes del nostre rastre
per tot


.
.
.

i
així
es
de
venim
eterns





menys vint -i-u


Tan fràgil com una nina de porcellana

que cuides

que mimes

que engalanes

que estrenys en cura per no trencar-la.

Tan sublim, tan bella i eterna .

com aigua  manatial que emana





(





 inter                  medi  
ú 

en

el llenguatge
de
les
balenes
                                                                                   
                                                       .
                                                                                                         .
                                                                                                                                                                                                                                        .
                                                                                                                           .



                                                                 entre 
                                                                                                              
                                                       les 
                                                                                                             ones 
sub
                                                                cutànies
terrànies                                                                                                
marines


conten la llegenda...

que un dofí desorientat
va perdre el nord ja fa molts anys i 
va voler varar a una platja Però per el camí cap el seu trist destí 
va coincidir amb un vaixell que el creuava Va sentir veus i 
el cant dolç d'una veu humana Va mirar en l'aire i
una nena somrient el  mirava 
El dofí distret va
riure

i
van
començar a
jugar 
fet 
amagar


.


molts 
anys més tard 
quan el vaixell va  tornar a passar   
pel mateix punt i  fent el mateix rumb    
Amb la mateixa nena al damunt  El dofí que ja era  gran 
va nedar inquiet,  ràpid i àgil  Ansiós d'al.legria, cap el vaixell 
així poder saludar de nou 
la  seva millor
amiga

.


diuen
que els dofins no
obliden mai una amiga
No perden mai una 
amistat




menys vint-i dos


Diuen que si deixes oberta la porta dels somnis,
pot passar a fer-te una visita el nÚvOl.
Un cop has despertat però, ja ho has oblidat.

Et diré un secret :
Si sota el llit hi veus unes gotes de rosada,
considerat un privilegiat ; 
has estat tocat pel nÚvOl, 
i ara ja seràs el seu amic, per sempre més.


















menys 
vint-
i
tres


més enllà de la nit 
d'in   
som
        ni
 s
sempre hi trobaràs





el                                                                                                                    

                                                                                
                  

                                                                                               un 
cordill 
vermell
en
nuat
en
delits i
d'es
nuat
de
tot
el mundà
desig

et 
guiarà


(

fins

l'

a                                                       in
      
      

             
    fi                                                 
                           nit

)



de dia i de nit


*




-24



Un fil vermell imperceptible,  invisible a la vista dels més terrenals.
No el subestimis , sal de mar.
Si l'estires i l'esquives, si el respires i el retens
més enllà dels núvols i del seu hàbitat natural
- podria escanyar-te-.
I un núvol sense fil per enfilar-se, és una escala sense graons.




menys
vint -i -cinc



I

va començar a ploure i 
el núvol persistia, i 
el diluvi seguia. Plovia i
plovia, però el núvol 
no s'esvaïa...

Llavors,
es va sentir l'eco d'un tro
llunyà, molt més enllà 
a l'instant un llamp 
va encendre el cel

i
en
la claror
enlluernant
el núvol
fugiria
?



menys vint-i-sis




DE VEGADES  alces el cap, mires amunt i allà el veus, quiet, quasi immòbil.
Però en el fons de dins teu saps que això no té cap importància. I que el que
verdaderament  compta es que hi sigui, i que sobretot aixoplugui les gotes d'aigua,
de vegades més fràgils, de vegades més fortes, DE VEGADES



menys
vint-i-set


a
vegades

Quanta claror !
En els ulls quan veuen
com s'esmuny un Núvol 
entre les mans.

de
vegades

Quanta tardor !
I la pluja  i el vent 
que escampa les fulles
mortes damunt
l'asfalt.



vint-i-vuit



si n'omplíssim de cascavells ,
 els núvols i els cels
?
.
.
.

vint-i-nou 

 tirada de daus


El núvol té una virtut, et deixa jugar sense retrets ni gemecs.
Tu jugues, tu tries,: si evadir-te o retenir-te, si enlairar-te o mantenir-te.
Però sigui quina sigui la cara del dau, el núvol es manté suspès, gravitant eternament, esperant respostes sense resposta.






hivern



el 
nú-
vol
es-
tant-

is

d'
in
fi
nit


cel

es-
telar

i

glaç


tramuntanal


ha 
esvait
les boires 
estivals



Venus

(t')
il.lumina
de
nou
nou
s

finestrals

línies
de
mar

horitzons


pre
hivern
als






-trenta


L'hivern passa cautelós davant la finestra

amb por per la fúria de la tempesta.

Però les gotes mai no es desprenen

ni amb pluja fina, ni amb rosada

ni tan sols amb esquitx d'aigua.




-
trenta
ú
:

( gravi
tant
)


(c) Anka Zhuravleva




v
ol

e
ter
i
:

Ex
terior
i
in       an
terior.

A
lunar
i
terren
al
in        en
tempor
                  al
i
cíclic


gravitator
i
                   i
círcul
ar

in
                 de
fi
                  nit
a
estat
                         en

                        vol
                                                                            lat.




 ( ac
cèsssit )


el dilluns més trist
de la nit més freda  

plo
u             r
en
llàgrimes
del 

vol
       
                                                         .
.
               .
.                           
.


.



La nit més trista, 
del dilluns més fred



.







trenta-dos


Imagino imaginar que levito .
Imagino imaginar que el núvol em sosté .
No em calen ales, no em cal imaginar.
Sóc núvol, sóc aigua , sóc ser.





el Diluvi

nom bíblic o mitològic, 
de pluja forta o molt forta, 
és sempre un record ,
d'aigües caigudes 
d'altres
alba
des





33.


Núvol d'estiu, perdurable i fresc.
Nigul excels, cotó sofert.
Resistent al glaç ;
cristalls de gel.

Núvol perenne
ran de pell....





34


n

U                            vo                            L

s
.
.
.


35
.






                         Quan el SOL guspireja
                         esperes la pluja
                         per tornar a guaitar
                         altra cop
                         el venerat
                                              n
                                                      ú
                                                          vol




- 36.




                                                                         s   O  l



                                        
                                 d                                                                                                                                                                                                                       
                         ' hivern

e                                  


glaç



i



N                                    
                                                                               
                                                           Ú 
                                                 v                                                                          
                                                      O    
                                                                   l



i

ll U n A
          

n O v A


                                               ver ti gen 




pri 

ma                                                                                   
                                                                                  ve      
 ra






foto
arnomikkinen





37.



creix la vida 
cada dia,  en terra 




nú                                                -vol


i



 mar





salta al vent la  guspira

en 

el 
re                                                 cor


                                                                                         d    
                                                                                            
                  -e  la memòria   
 .     
                                                                                                           
l'agafes 
                                             al vol 
                                                                                                                                                                        com 
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 
                                                                                                                                                                                             l'abelló                                                  
                                                                                                       '
que 
                                                    ens
            diu 
                                                                                                                                                                          
no                                                                                                                                                
som  
                                       no 
-
                        més
                                                                                                                      
                                                           que
 humanes



                                                                                        criatrures



 .



-38





És en va,
el núvol (re)apareix,
com per art de màgia 
com per gràcia divina .






bfffff         Cúmulus 
sofert ,
d'amistats  
intàctes ,
en pluja  
fina . 






- 39



                                              

un cel gebrat 
d'un altre hivern , 
d'un altre març  d'un altre maig a raig 
sincer d'  altres aiguats 
                                                                                                                                    i noves prima
                                                                                     veres   .




                                                                             -40
de 
                                                         l'hivern 
                                                          




en raigs esclats de núvols de vents tempestes.
En  prats i camps d'ordís blat i roselles, rera  el coll 
de la serola, neix la pluja i l'esperit, en gorg de ví i  de ponzelles .
Sonen tambors trompetes. Se senten els cors de sanglars, 
esclops i estrips i el pedregar de l'aiguat ,
que cau de terra a munt , altiu, definitiu , 
en llamp  que aclareix l'auba ; 
                                           
El só de Déu ,                    
                                           Un tro .
I al pas dels cavalls, tiren les regnes els guerrers ; 
alcen el cap, lluents els ulls assedegats de vida,
els brilla la pell i l'estandart .           
Reflex del Sol més incipìent 
als seus cabells  sembrats d'Or .
Són bons amants els hòmens sense llar ? 
a la recerca de la Mort bullen d'Amor i mai no esperen 
que s'escampi la brumera. Puja l'aire
s'enfila per tota  la serra
Fan un crit i marca  el pas el més Alt. 
El Més Bell  El Més audaç .
Prèn el vol com qualsevol aucell, 
com un  falcó 
perseguint  les orenetes 
                                                                     rera el Grial                                         
camí a vall,  sota la gebra , sota l'ombral, sota el faix i  
el serum, juguen a daus en un descans i s'enriuen
de la vida i la ventura . L' existència fugissera és
diuen, L'ànima eterna. 
I en tornar a revinclar el cavall 
a l'endavellada, costaurda, 
cap per vall cap a la vall,
de fondelades escumoses aspiren goig,  
deixant enrera les muntanyes i  llurs  glassereses, 
ja vora  la vora del riu que serpenteja i grogeja i
els duu en dressera cap a la Vila més nova del camí , 
i allí, hi troben una rosella i el perfum 
                                                                         de  La Donzella, 

en front del món negre,  allà on  les bruixes 
                                              es pentinen la princesa 
                                                                                                 ensisa        .


                                                                               






                                         
a  
                                   l'inici 
                                                   de 

                                

                                                              la                                                        

                                                                                         la primavera








                                                                                                                                
al redós 
                              del
                                                                                                       cau de                     
  l' os






La Primavera
de
Les Quatre estacions
de 
Joan Valent


-41


Si tingués un rasclet


Si tingués un rasclet
-ara que és primavera -
li passaria al cel , 
com el pagès fa l'hort, 
que neteja amb traça.


Si tingués un rasclet 
llauraria el firmament
d'estels i estrassa
hi deixaria els núvols
d'olor a fonallassa .





-42

:

 ) en ( 

la 
llunyania
del més finit 
dels 



Gravitació    

) in (

finits
:

l'
a
mor

 )  t  (






2 comentaris:

  1. M'he donat una volta per les idees que escorregudes per la pluja s'han convertit màgicament en vapor d'aigua i m'ha agradat Arnaudeguerau!

    ResponElimina