dimarts, 30 d’abril del 2013

ROBERT GRAVES A DEIÀ : 2 poemes 2








THE READER OVER MY SOULDER
EL LECTOR PER SOBRE LA MEVA ESPATLLA


You, reading over my shoulder, peering beneath
My writing arm - I suddenly feel your breath
     Hot on my hand or on my nape,
So interrupt my theme, scratching these few
Words on the margin for you, namely you,
     Too-human shape fixed in that shape :-

All the saying of things against myself
And for myself I have done myself.
     What now, old enemy, shall you do
But quote and underline, thrusting yourself
Against me, as ambassador of myself,
      In damned confusion of myself anb you ?

For you in  strutting, you in sycophancy,
Have played too long this other self of me,
     Doubling the part of jdge and patron
With that of creaking grind-stone to my wit.
Know me, have done: I am a proud spirit
     And you for ever clay. Hve done !






Tu que llegeixes per sobre la meva espatlla, que sotges
sota el meu braç que escriu- em sento sobtadament
a la mà o alclatell el teu alè calent
i interrompeixo el tema i esgrafio en els marges
aquests pocs mots per atu, precisament per atu,
forma  ne excès humana, junyit a aquella  forma :

Les meves dites contra mi mateix
o a favor meu, sóc jo qui les ha dit.
Ara, què faràs tu, vell enemic,
sinó citar i marcar, llançat-te en contra meu
com un ambaixador de mi mateix
confonent-nos els dos, maleïdament ?

Fatxendejant i fent-te el llagoter,
ja fa masa que et fas passar per mi
fent dos papers, el de jutge i patró
i esmolet cruixidor del meu enginy.
Ja n'hi ha prou; no em coneixes? Sóc un esperit altiu,
i tu  no ets més que argila.Ja n'hi ha prou !








THE TERRACED VALLEY

LA VALL DE TERRASSES


In a deep thoug of you and concentration
I cam by hazard to new region:
The unnecessary earth lay without care-
For more than sunshine warmed the skin
Of the world that was turned outside-in.

Calm sea beyond the terraced valley
Without horizon easily was spread,
As it were overhead,
Washing the mountain-spurs behind me:
The unnecessary sky was not there,
Therefore no heights, no deeps, no birds of the air.

Neat outside-inside, neat below-above,
Hermaphrodizing love.
Neat this -way-that-way and without mistake:
On the right hand could slide the left glove.
Neat over-under: the young snaeke
Through an unyielding shell his path could break.
Singing of kettles, like a singing brook,
Made out-of-doors a fireside nook.

But you, my love, where had you then satation ?
Seeing that on this counter-earth together
We go not distant from each other ;
I knew you near me in that strange region,
So searched for you, in hope to see you stand
On some near olive-terrace, in the heat,
The left-hand glove drawn on your right hand,
The empty sanke's egg perfect at your feet--


But found you nowhere in the wide land,
And cried disconsolately, until you spoke
Immediate at elbow , and your voice broke
This trick of time, changing the world about
To once more inside-in and outside-out.





Pensant a fons en tu, ben concentrat,
per atzar vaig venir a una  regió nova:
l'innecessari sol no hi era pas
i el necessari terra era descurat...
Car no s'escalfava amb el sol, sinó amb quelcom més,
la pell del món, capgirat del revés.

Un mar tranquil jeia enllà de la vall
en terrasses: sense horitzó, calmós,
com si, enlairat, banyés
darrere meu, els muntanyencs morrots,
no hi eren pas, el cel innecessari,
ni els alts ni els baixos, ni els ocells de l'aire.

Un ulcre dins-i-fora, un dalt-i-baix
hermafroditzaven l'amor.
Un pulcre ençà-i-enllà, i sense error:
la mà dreta encaixava el guant esquerra.
Un pulcre amunt-i-avall: la serpent jove
s'obria pas entre la dura closca.
Un cant de pots bullint - com un rierol-
feia estar-se al carrer com vora el foc.

Però  tu, amor, quin era allí el teu lloc ?
Veient que, junts, en aquest contra-món,
no ens distanciem pass l'un de l'altre,
et sabia prop meu, a l'eswtranya regió,
i per això et buscava amb l'esperança
de trobar-te a ple sol en alguna terrassa
d'oliveres, el guant esuqrra ala mà dreta
i l'ou buit de serpent, perfecte, als peus....


Però no et vaig trobar en l'extens paisatge
i vaig plorar  desconsolat fins que,
parlant-me molt de prop, la teva veu
trencà aquest truc del temps i girà el món
retornant -ho altre cop tot al seu lloc.





Robert Graves
a
Cala Deià
amb 
la seva filla
Lucia
1948




del
llibre
'El país que he escollit'
sellecció i taducció
al català
de
Josep M. Jaumà





Pròleg 
de 
Lucía Garves

edicions del salobre

Port de Pollença
Mallorca

Mediterrània

2009





dimecres, 24 d’abril del 2013

ODA A LA REVOLUCIÓ

poema escrit en el primer aniversari de la revolució
vladimir  v. maiakovski
1918


(1)


A tu,
xiulada,
burlada,
civellada,
a tu,
foradada per esmolades baionetes,
aixeco, embadalit,
per sobre les onades d'insults,
aquesta oda solemne.
''Oh ! ''
Oh, bestial !
Oh, inènua !
Oh mesquina !
Oh, grandiosa !
Quantes coses més t'han dit ja ?
Com esdevindràs en el temps :
digna arquitectura constructiva
o, senzillament, una pila de runes ?
Tu, maquinista,
cobert de sutge,
miner que caves el subsòl, mola rera mola, 
beneït siguis, benaventurat.
Glòria al treball humà !
I demà,
el beat Basili (1),
 ala carcassa de la catedral
aixecarà en va
una oració de perdó.
A través dels canons ceces i obesos,
musells de sis polzades,
el mil.lenari Kremlin faran esclatar.
El ''Glòria'' (3)
reseu abans del darer viatge.
La sirena udola quasi suficada.
Tu envias els mariners
als creuers enfonsats
per salvar
aquells
que són allà
on miola oblidat l'últim gat.
I després !
Udolava una multitud embriagada,
de bigotis cargolats i provocadors.
A cops de culata llences almiralls capblancs (4)
cap avall
del pont d'Hewlsingfords.
Tornen les ferides del passat
i de nou veig com tot es desgrana.
Vosaltres, còmodes petit-burgesos!
''Oh, sigueu per tres vegades maleïts !''
I la meva salutació
de poeta :
''Oh, beneïda sigui quatre vegades ''




(5)



(1) asemblea  fàbrica putilov 1917
(2) es refereix a la catedral de santbasili i altres edificis del Kremlin, que van patir alguns danys durant els combats amb els junkerd ( cadets9 , el 1917.
(3)''Glòria'' (slava) : cuirassat destruit en combat amb la flota alemanya que intentava prendre Petrograd.
(4)A finals d'agost-setembre de 1917, a Helsingford (Helsinki 9 i altres ciutats de Bàltic




dedico 
aquest 
poema-combat
iu
en
record
celebrat
iu
de
la 
última
revolucíó 
de la humanitat
en homenatge
sentit
a
 tot
es 
les 
persones
que lluiten 
dia
a
dia
per 
la
transformació
radical
de
la humanitat
i
molt especial
ment
i
avui 
a
les companyes
bolivarianes
que amb el seu coratge
combaten 
la mentida
l'egoïsme i 
l'odi
dels
més 
poderosos
tot 
esperant 
també
que l'espurna 
de 
la seva
valentia i generositat
s'ens contagiï
i
ens dugui a 
la 
nova 
re
vo
lució
universal

*


aDg

diumenge, 21 d’abril del 2013

L'ESPANTOSA AVENTURA DE VLADIMIR MAIAKOVSKI

a l'estiu, a la datxa Rumiàntseva, a Púxkino,
turó Akúlov, a 27 quilometres de Moscou pel 
ferrocarril de Iaroslav.






vladimir v. maiakovski
1893/1930





Com cent sols resplendeix la solpostada,
l'estiu es rebolcava en el juliol,
la calor
 a la datxa
pesava.
El cim Púixkino s'inclinava
sobre el turó d'Akúlov,
i, la seva falda,
s'hi arrugava un poblet.
Sobre els teulats l'escorça.
Rera el poble,
un forat igual que un altre,
on baixava el sol cada tarda
precís i lent.
Però al matí següent
una altra vegada
s'aixecava el sol vermell,
i el món s'inundava.
I així, dia rera dia,
fins que, molest,
vaig començar
a irritar-me.
I un dia ja enfurit
vaig quedar-me pàl.lid de ràbia
i vaig cridar-li:
'Ves-te'n !
Prou de fastiguejar !'
I vaig continuar:
''Paràsit!
Prou de gandulejar
entre llits de núvols,
mentre jo, aquí , faci bo o plogui,
sempre estic dibuixant cartells! ''
I encara:
''Espera !
Escolta, oh front daurat,
perquè no deixes aquesta vida 
de gandul i no véns 
a casa meva
a prendre el te ?''
Què he fet jo !ª
Estic fet una ruïna !
Cap a casa meva
allargant el pas als raigs
el sol avança en els camps.
No vull mostrar paüra
i, lent, reculo d'esquena.
Però ja els  seus ulls són el jardí,
el travessa.
Per al finestra,
per al porta,
per les esquerdes,
penetra amb la seva massa.
Entra i amb veu de baix
exclama :
''Per primera vegada des de la creació
m'allunyo del foc.
M'has cridat ?
Aleshores dóna'm el te,
poeta, dóna'm la gelea !''
Amb les llàgrimes als ulls
- la calor em tornava foll -
li he mostrat 
el samovar :
''Dones,
seu, astre!''
El dimoni m'ha robat tot el coratge
de crida-li.
Desconcertat,
vaig seure en un racó, 
tement que vingués el pitjor !
Però els estranys raigs del sol,
àgilment
s'estengueren,
i tot oblidant
la meva tensió,
amb l'astre
lentament 
ens posarem a xerrar.
Vaig parlar d'això,
i d'allò,
i també de la Rosta,
i el sol digué:
''D'acord ,
no t'enfadis,
mira les coses amb simplicitat !
I jo ? Creus
que brillar
és fàcil ?
Prova-ho una mica!
A mi m'han donat
l'ordre de brillar,
i brillo amb tota la força!''
Hem xerrat així fins afer-se fosc,
o sigui fins que la nit vingué.
Quina foscor és aquesta?
Ens tractem de tu,
ja en confiança,
ràpidament,
ens fem amics
li poso la mà a l'espatlla,
i el sol exclama :
''Tu i jo
som camarades !
Anem poeta,
a cantar i a mirara,
per aquest món tant avorrit.
Jo poso la meva llum solar,
i tu la dels teus versos.''
Els murs de tenebres
i els presoners de les nits
aixafarem amb els nostres dos atacs.
Agitació de versos i de llum
brillen en tot el que atanyem !
Però aleshores,
el soles fatiga
i vol dormir;
és la nit !
De sobte, jo
amb tota la força brillo
i neix, de nou, el dia.
Brillar sempre,
brillar per tot arreu,
fins el dia 
que la vida s'acabi,
brillar,
i prou !
És el nostre lema,
és la nostra paraula,
la meva
i la del sol.


1920




Carta oberta als obrers
Gazeta futurístov
16 de març 1920



''Ningú no pot saber per quins sols gegantins serà il.luminada la vida del futur.Potser els pintors en arcs iris multicolors la polseguera gris de la ciutat; potser de les cimes muntanyoses, ininterrumpuda, ressorgirà la música sonant dels volcans transformats en flautes; potser les onades dels oceans seran forçades a puntejar xarxes de corda esteses d'Europa a Amèrica. L'únic cert :la primera pàgina de la història contemporània de les arts va ser girada per nosaltres ...!''


*


crec que 
em/us/ens
devíem en aquest bloc, 
un poema de maiakovski
tant el poema com la 
cita els ex-
tret
del
llibre

Poesia II (1917-1920 )
de 
l'editorial laia
barcelona
1981
traducció i presentació
de
Joaquim Horta i Manuel de Seabra,
llibre que 
vaig descobrir 
a
les prestatgeries 
del 
Servei de
Préstec del Servei de Biblioteques del Deparatment de cultura
de la Generalitat
quan jo hi treballava
que des
de llavors 
s'amaga
dins 
la meva biblioteca
(!)



dijous, 11 d’abril del 2013

NAPALM







Per als qui tenen el poder
la violència és legal; només
la condemnen quan la utilitzen
els de baix.




Joan Brossa

del 
llibre
ASKATASUNA
OT
CALCOMANIES
ELS ENTRA-I-SURTS
DEL POETA
POEMES PÚBLICS
TARANNÀ
OLLAÓ !


(1969-1975)

ALTA FULLA

dimarts, 9 d’abril del 2013

de

fi ni ció

Nat en un equinocci primaveral de l'any del tigre Jo em crec més mallorquí que no pas barceloní /més barceloní que no pas català /més mediterrà que no pas ibèric / més ibèric que europeu/ més llatí que no pas occidental Jo em veig més tímid que no pas solitari / més enamoradís que seductor/més bevedor que no pas fumador /menys femení del que em caldría i més masculí del que voldría / més sommiador que aventurer / més puruc que covard / més atrevit que valent / missatger discrecional i drogadicte ocasional ( si cal ) / escriptor sense lectors  (m') escric més que em descric / poesia sense esperit  ni sentit / mariner  (en terra) / patró ( sense nau )/ patriota ( sense pàtria ) / llibertari ( sense icària ) / vull ser (a) polític sense ambició / comunista (pre) revolucionari i cristià anticlerical /  mal pare i pitjor amant ara que ja sóc gran .*


autoretrat
2012
als meus 50anys





*

els dos darrers versos 
fa deu anys / quan vaig escriure 
aquest auto/retrat 
en motiu dels meus primers 40anys
deien així :


mal pare i millor amant 
ara que ja em faig gran 


tal
com els vaig 
escriure fa deu anys
2002







diumenge, 7 d’abril del 2013

l 'un i vers


totclos
en 
el teu
cos
-
re
clos
i
in
clos
en
un
melic
d'abans d'ahir
i
avui
i
des
pús
ahir

Des
prés
de
tu
i
jo
tot
es
les
fantasies
i
els
nostres

( in )

som
ni
s
en
un
turó

 ( net )

ra
conet
car
golet
aixo
plug
de
ventades
i
gebrades

de
pell
i
atzar
o
s
a
vida
:

dona
 ( per
dona
! )







azalaísdegausacs
primavera 
dos
 - mil                          
                              tretze

*

valldoreix
païsoscatalans
mediterrània






     
 in
clòs
en           el
po          e      ma   
 ri

:
poemesdeprimaveraquasiistiu







dibuix i poema 
inspirat
en  
l'artista visual 
andina
neptuniaasesina

dilluns, 1 d’abril del 2013

L'ONZE DE SETEMBRE DE 1714


Salvador Espriu


 a 
Núria, 
Lluís i 
Jordi Mercader











Almenys ens han deixat
l'honor de caure sols.
En la desesperança,
acceptem la foscor.

Demà retornarem
al treball, a l'esforç.
Dreçats, hem de cavar
als bancals de la por.

Aprofundim rars pous
als orbs ulls de la Mort.
Enllà d'aigues llotoses,
terra bona, llavor.



B., 11 -IX - 1976






2013
*
any 
espriu