JA BASTA QUE EL SOL
Ja basta que el sol
t'acoloreixi, altra cara
altre esguard. Sense
línies el teu cos la teva
cama només forma
dibuixa un arc lleu
i es disten.
ARRAN HI HAVIA
Arran hi havia el feix
de buganvil.lies i la branca
resseca de la foguera contra
l'ombre de l'absorta magnòlia
als confins del pomer al llindar
del nesprer ennegrit escasses roses
silvestres allargaven ordres
d'espines jeràrquiques de dentadures
híspides d'ensopides càries floreals.
Era al maig i la intensa rojor
dels vespres es destenyia en angles
cada cop més isòsceles. Era incert
el declinar de l'hora però des de l'arc
de l'illa reverberava sonor
l'últim raig la diana
de les freèsies frenètiques.
en record d'aquells
meravellosos
dies passats
a
l'apartament
de
via carbonia
de
l'Alguer
i
amb
molta gratitud
pel
dolç
acolliment
de tota la seva gent i molt especialment
de les
germanes
i
mestresses
de
la casa
*
Ignazio Delogu
és
poeta,
narrador, assagista i
traductor
*
els
poemes
són
del
llibre
Improbable Viola
de
Columna
*
traducció
de
Jordi Doménech Soteras
*
aDg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada