Óssip
escric i
escric i
res
no
té sentit
quan
ho
he
llegit
mil
cops
in
vente
riat i mil cops
es
borronat
des
xifrat
es
cric i es
cric i des
prés de
tot
quan ho he llegit
ho estrip
com tu
vas
fer
Ossip ?
des
de Tristia a
Voronej
seguint el sutge
del teu baf
fins a
la mort
la teva mort
sen
se creure en la res
surec
ció ni
tu ni
jo
camines
per
damunt
de la meva
l'
eternitat
saps,
mentre
escric i escric
sense cap sentit
com ja he dit
penso
en els teus versos
aquells que diuen
ja hi ha senyals als vidres de l'etern
de l'escalfor que hi deixa el meu alè
el meu dibuix ja hi ha quedat gravat,
per bé que sembli mal de desxifrar
que regalimi el sutge de l'instant
no esborrà el dibuix que estimo tant
petit
impàs
i pas
inevitable
d'assaig
d'home
- natge
sentit i ad
- mira
- tiu
a
un poeta
sacrificat
en vida
per a
la
única i exclusiva
missió
de
la
re
cerca
de la
justa
paraula
i
in
-fatigable
en
la bellesa
intacta
amb
abstracte
tacte
de
cristall i
primaveres russes
gèlides es
tances i exílis
in
teriors
de
fam i
de
solació
des
sesper i
amor
tot
es
perant
la
crida del sublim
instant
de
la paraula justa
en
tots i cada un
dels mots
verbs i ad
verbs
que fan de la humanitat
home i dona
eterns
aDg
valldoreix
dos
mil
dotze
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada