amarat de la seva ànima i s'ha fos en la teva sang.Sempre l'es-
timaràs.
La mare que t'ha acollit a les entranyes.T'ha resguardat a
la dolça foscor i t'ha protegit fins i tot de la llum. Sempre l'es-
timaràs.
Estira les teves arrels.Guarda-les al cor.Carrega-les a l'es-
quena com la mare nòmada carrega l'ésser més estimat.No-
més aleshores el món sencer serà la teva terra.
Abandona el ventre.Obre els ulls i contempla a la mare.
Només aleshores la coneixeràs plenament.
No treguis el cap per la finestra.Obre la porta, arrenca les
arrels i vola.Només aleshores tindràs la llibertat per estimar
totes les terres i totes les persones.
Pius Alibek
Escriptor i restaurador Barceloní
catalano -irakià, d'origen caldeu i llengua aramea.
*La cita esta extreta del prefaci del llibre 'Arrels nòmades',
que em parlaré més endavant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada