La nit i el dia de la mort de la Rosita.

Hi dúiem una orquidea entre les mans,

quan ens vàren dir que ens deixaves, 

i et vàren anar a vetllar les teves filles 

i ta germana, per veure el dolorós respir 

del teu l'ultim suspir en  l'agònica  matinada.

En silenci i a les cinc quan encara ara i aqui és de nit , 

l' al.legoria d'una vida passada ?
Des del taller del teu avi, ja de ben petita 
esquivaveu tu i la teva germana. 
Vorajàveu les voreres , 
en alerta i  d'amagat quan anàveu a 
escoleta.Per les cantonades i sota els balcons, 
com us deia el vostre avi,
per evitar les bombes que aterràven.
Bombes d'odi , por i silenci. 

Del silenci a venir. Era això , 
una part del que hi duies dins, 
prudent i silenciosa. Fràgil i forta, 
ens ensenyares a  sobre
                                                         Viure !