dissabte, 3 d’abril del 2010

Versos anònims barcelonins (2)

..el nostre llit era de sal salada/i escata blanca /( i no dic daurada perquè no em creuríeu )/com un ball a on hi dansàvem /el nostre somni immaculat encara /./ a sota el ball hi havia un llençol /on tu hi brodaves el nostre cel encoixinat/de coixins en zelats de punta en blanc /fent un ganxet tot net / llepat ben suau i repassat /.../llavors jo caminava altre cop damunt les aigües del teu llac /immaculat encara / què dic ara !/ vull dir ennuegat de sal salada / com la mar ja navegada /(jo l'hagués assecada tota , deixant només l'aroma a ona passada )/ /així era el nostre llit / en nuat en un nus / nu a nu /que poc a poc / s'aferraba i s'amollaba /fins desfermar galopades enverinades / damunt del nostre ball /encatifat de catifes encelades/./Era així com així érem /amarinats de mil onades arrissades/com l'arena arrossegada/per la mar ja des puada/ sota un cel encelat quan tu em besaves...

foto
AlexanderBergstrom

*

aquest versos anònims estan recollits i arranjats 
per 
SergioCrespo i ArnaudeGuerau 
en el llibre 
'Diversos versos dispersos d'amor anònims' ,
publicat a JoEscric .com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada