dilluns, 4 de març del 2024

Cap al tard



                    , des de la Rambla del Jardí                                                      

el cel purpuri esquinça núvols carmesí, 

algú deixa els fems vora del contenidor,

se sent un pneumàtic lliscar vall a vall , 

i un tel de lluna córrer la nit ja de fosca

nit  .                                   I la nit s'alluna .




hivern. rossinyol .valldoreix .collserola 


dimecres, 28 de febrer del 2024

La parsimònia

 

  (      Sento flaixbac-rac1-els-ferrocarrils-de-valldoreix-a-muntaner-provença-transbord-a-la-línia-blava:  diagonal/dos-de-maig-el-groc-i-negre-i-la llum-verda-que-vol-dir-free-que-vol-dir-lliure-i-el-vermell-ocupat-cloused-tancat/pelai-i-fontanella/via-laietana-tallada-al-trànsit-per-la-guàrdia-urbana-de-barcelona-ciutat-he-passat-per-la-casa-de-l'estilogràfica/parquer-o-montblanc(?)/ben-al-costat-de-l'hotel-montblanc-de-barcelona-ciutat-vella/la-nit-i-la-ciutat-ja-s'ha-buidat-només-hi-ha-policies-i-serenos-parlen-de-palestina: genocidi/israel/ucraïna-versus-rússia/la sequera-i- a-barcelona-plou-com- pixum-cada-nit-com-si-fos-el-país-basc/els amics(i les amigues )farem un dinar-l'endemà-a-l'altre-costat-de-la-serra-de-la-carretera-de-les-aigües-i-més-enllà-del-Sant-Crist-del-Tibidabo-de-la-Torre-de-Collserola-de-Les-Planes-del- bosc : 

i

                                               cada matí quan em llevo , per la finestra de la cuina, quan em faig el cafè-en-llet, veig el llimoner com creix ,poc a poc sense pressa va fruint llimones i brots verds sense  aturador amb domini enteresa equilibri fermesa seguretat maduresa serenitat temperància austeritat .... i                                

                                                                                                                                                paciència.   )








                                                          
del llimoner


, i 
la Neptú
s'adorm al seu redós .

dijous, 15 de febrer del 2024

josep piera

la fotografia i la poesia



Ara que fullege papers i llibre

d'aquell moment, hi trobe versos

subratllats per qui era jo aleshores ( o

per qui vaig ser ), i me'n sorprenc, o

me'n estranye. El mateix passa quan

remire fotografies. Les fotografies

regalen una dimensió estàtica i

estàtica de l'instant, gràcies al clic-

clac del fotògraf. Un instant que,

de no haver quedat capturat al

vol, o creat per la llum de la foscor,

no perduraria en la memòria.

La fotografia fa com la poesia:

copsa l'efímer i el transforma en

presència eternitzada. La poesia és

una fotografia de paraules. Imatge

captada i retinguda en la consciència,

imatge que es fa so aparaulat en

l'escriptura.

                     El passat i el futur són dues ficcions

canviants, com canviat és el present .



foto : Josep i Marifè

dissabte, 20 de gener del 2024

cel d'hivern


veig 

                                                      des de la finestra 

                                                     de la cuina :  les branques buides 

                                                     de l'arbre desnuat fulla a fulla 

                                                    aquesta tardor el cel  d'hivern : 

                                                    límpid i opalí després de la pluja 

                                                    d'ahir , i


el  

reflex              

del gat

mirant                                   

              - me    :  vol menjar .







can cadena 

passeig hortènsia rossinyol 

valldoreix



dimecres, 17 de gener del 2024

l'equilibri i la gravetat

 

 


La Neptú entre dorm sota el llimoner 

  que ja és ple de llimones el llimoner 

                                                                                                                                                               aquest 

                                         matí calmós de 

                                                                                                                                                                      gener.






dimarts setze de gener 

cancadena rossinyol valldoreix

dimarts, 9 de gener del 2024

un paisatge d'hivern



Des 

de la finestra

s'hi veuen les fulles 

verdes 

i d'altres                                  

més engroguides                                 

del 

pomer 

 les que després a finals d'hivern                                 

faran                                 

una flor blanquíssima                                

que hi

ha 

rera

el llimoner

    que ja és                                    

ple de llimones                                    

 verdes i                                    

d'altres més madures                                    

de grosses i de                                    

més petites                                    

les llimones que fa                                     

aquest                                     

llimoner                                   

que 

hi ha 

dar-

rera

la cuina

de                                         

ca                                          

nostra                                          

.

El dia del senyor

                                         una elegia              



el dia després del dia de reis passada ja la pitjor part de la tempesta corporal que la té i jo vàrem passar per reis- va néixer clar i lluminós a europa  a catalunya a rac ú les ones a cor escopien  la irritació occidental sobre problemes quotidians : col.lapse sanitari ! deien : inseguretat ciutadana ! i aquestes mateixes veus - com totes i jo que prenent-me el meu cafè -amb-llet prescriptiu de cada matí aquest diumenge intentava de llegir Updike - oblidàvem altra volta el dia a dia - dia si dia també- les noranta nits i noranta matinades amb els seus vespres i cap-vespres de continuades bombes caigudes al damunt d'humans dones homes filles i fills germanes i germans  que humans com nosaltres construeixen envien llencen per matar a altres humans cada dia cada hora cada minut des de feia ja noranta dies aquest diumenge                - dia del Senyor-                 el dia després del dia de reis a casa nostra :                                                                                               

       



                                     les voreres dels carrers son plenes de brossa plena d'embolcalls de regals per llençar joguines antigues cartrons i plàstics d'embalar són torres i torres de deixalles d'opulència. La veïna pregunta , que passen avui els escombriaires ?



                             

dissabte, 6 de gener del 2024

Pasternak


























En tot voldria haver arribat 
fins a l'essència:
de fer camí , de treballar,
d'un cor més negre.

Fins al sentit d'un passat vell,
d'última causa ;
fins a l'arrel i als fonaments,
fins a l'entranya.

Fets, i destins , i anar estirant
el fil que hi mena,
sentir, estimar, viure, pensar,
fer descobertes.

Ah , si pogués , no pas del tot,
just mig comprendre-ho,
i escriure el pols de la passió
just amb vuit versos.

Fets pecadors , fets criminals,
i escapar i córrer :
sobtosos fets, casualitats,
palmells i colzes.

Haver-ne extret totes les lleis,
tots els principis,
i els noms complets, els de tots ells, 
siguin quin siguin.

Haver plantar com un jardí
tots aquests versos.
Just al clatell, til.lers florint,
i el cos tot trèmul.

L'alè dels versos, odorants
de rosa i menta
d'olor de sega, d'herba i prat,
de tro i tempesta.

Chopin , fa temps , en va llegar
un viu miratge:
els Estudis , fets de parcs,
taüts , bosc , granges.


Jocs i turments d'haver guanyat :
mentre s'estira,
ben tensa , la corda d'un arc
que es vinçla.

1956



Poema inicial del seu últim poemari 
Quan Escampi
de l'edició de 
1984poesia 
traducció d'Esteve Miralles i Ricard San Vicente 





la nit

 

  


  De la nit t'agrada aquell silenci quan  

  la llum - la lívida claror que s'intueix per la finestra - 

  ja anuncia l'arribada del nou dia . 






dimecres, 27 de desembre del 2023

Vint-i-u de desembre




i per fi ,
      la fi de la tardor :                                                                      




i
deixeu-
me 
ser pedant
i dir-
vos 
que 
si 
que per fi
m'
estic llegint
al Bell Amic
de Guy
de
Maupassant.

Assed !
c'est fini 
mes amies... ça c'est tout
pour cette
annés





.